Volta a Rasos de Peguera

Iniciem la ruta des de l’antiga estació d’esquí de Rasos de Peguera (1894 msnm). Ara habilitada com a Parc de Neu a l’hivern. Es tracta d’un paratge de gran valor natural i paisatgístic, que dona accés a l’Espai Natural Protegit de la Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera.

Resseguirem el sender PR-C 73, malgrat esta escàs de marques. Comencem pujant cap els Rasos de Baix de 2.058 msnm. I baixem una mica camp a traves entre arbres cap a La Collada de Rasets de 1.942 msnm. I d’allà al Plà de la Bassa per segur baixant el Tagast i passant per la Font del Tagast que fins el 2007 era les fonts de subministrament d’aigua de Berga. Continuem per les runes de Can Déu i arribem al Santuari de Corbera. On deixem ja el PR-C 73 i agafem el GR-107 (Camí dels Bons Homes, Etapa 1 Santuari de Queralt – Peguera, també conegut, encara que menys, com a Camí dels Càtars.

El següent punt pel que passen és el Coll d’Oreller i més endavant per les cases de l’Estany i el Plà de l’Estany, completament sec a l’agost. Més endavant, quan arribem al Coll de les Nou Comes, part final de la Carena del Soldat la pista assolellada passa a ser un preciós. I per si això no era suficient. A més, cal ressaltar la majestuosa fageda de la baga de Noucomes i les vistes panoràmiques cap al Catllaràs i la serra d’Ensija. El millor de la ruta i la millor part i única de sender de tot els Camí dels Bons Homes.

Però encara ens depara altres meravelles en aquest tram. Quasi just al final. L’antic Túnel dels Graus, Inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’any 1906 “Minas de Peguera S.A.” inicia la construcció del ferrocarril Peguera-Cercs, per baixar carbó de “Mina Pepita” i fusta dels boscos de la zona.

A la sortida del túnel. Estem a Graus de Peguera i creuem el Torrent de La Molina i el Barranc dels Graus. Seguim endavant i passen per la Font de Cal Coix que te un aigua molt fresqueta i de parada obligatòria a la seva ombra. I amb ella ja arribem a l’antic poble miner abandonat de Peguera. Lloc de conte i que personalment estic enamorat. Els seus prats, les seves cases protegides pel Roc de Peguera de 1.704 msnm. Idíl·lic (personalment crec).

I amb pena però ja sortim d’allà per la zona boscosa de la Baga de Peguera cap el Tossal de 1.752 msnm i continuem pujant cap el Collet del Cotllarí de 1.864 msnm. I pel camí dels Rasos de Peguera tanquem cap el Parking de Peguera. Punt de tancar la ruta.