Gorges del Carança

Les Gorges del Carançà són unes precioses goles del Pirineu Oriental francès que es recorren gràcies als seus de passarel·les metàl·liques, ponts i escales. Un escenari digne d’un parc d’atraccions, però en plena natura.

Iniciem la ruta des de la localitat de Thuès-Entre-Vall a França relativament a prop de Puigcerdà. Hi ha un pàrquing just en l’inici de la ruta, però nosaltres vam deixar el cotxe al pàrquing de la carretera N116 que és gratuït. I caminem els 500 metres fins a l’inici de les Gorges del Carançà, quan el riu Carançà passa justament sota el pont del Tren Groc dels Pirineus.

Pots fer diversos recorreguts i anar i tornar pel mateix costat o canviant de costat de les parets del Carançà. Nosaltres vam optar pel pas sota el tren i accés sota el forat de la pedra deixant el riu a la nostra esquerra. Aquest primer tram és menys aeri o exposat que el de l’altre costat. I et permet contemplar el tall de la roca pel que farem el retorn a l’altra banda de riu.

Més endavant ens trobem amb la primera passarel·la. Una successió de 10 passarel·les i ponts penjants ens va a endinsar en la gola de Carançà, de vegades aquestes estan arran d’aigua i altres són un com més altes. Però la diversió està assegurada. Això sí, sempre que no pateixis de claustrofòbia o vertigen. Encara que he de dir que totes tenen cable de seguretat pel que pots anar agafat.

És una ruta on els teus poses el punt de tornada. Uns fan la curta i tornen directament per la cornisa. Altres segueixen fins al Pont de Pedra i si decideixes seguir et queda una última passarel·la i arribar a un punt on vam fer la nostra parada. Tanmateix, si decideixes estirar la ruta passaràs pel Refugi del Carançà, arribar a l’Estany del Carançà o fins a passar a Espanya prop de el Pic de la Fossa del Gegant.

La tornada la fem inicialment desfent camí fins arribar a la indicació de la Cornisa per la que volem i recomanem.

¿I què dir del Chemin de la Corniche (camí de la cornisa)? Doncs si fem una mica d’història, aquest es va construir per accedir a la Central Hidroelèctrica que produïa l’energia que mou el tren groc. Però en definitiva es tracta d’un estret i vertiginós camí excavat a la roca, semblant a el de la Ruta del Cares, que va resseguint el penya-segat format pel riu. En tot moment hi ha un cable d’acer clavat a la paret i que no ofereix més perill, però convé estar atent en tot moment.

Al final arribem a una indicació que ens apunta cap al pàrquing en direcció de baixada. Però nosaltres vam optar per l’altra que ens porta a l’aparcament per la ultima cornisa. Aquesta és més curta i similars a les anteriors, però sense línia de vida i amb alguna zona de despreniments, però sense major problema.

La baixada final és per unes zetes que ens baixen a el pàrquing de l’inici i d’allà al nostre lloc d’aparcament a la carretera.

És sense dubte una espectacular ruta que si t’agrada la muntanya no has de deixar de conèixer.