Congost de l’Ebre – Sender dels chozos d’Estilla

Comencem la ruta a la localitat burgalesa d’Orbaneja del Castillo, situada al cor del Parc Natural de les Hoces de l’Alt Ebre i Rudrón. Aparquem al pàrquing de la Cascada, un dels diversos que hi ha repartits per la carretera BU 643, ja que l’accés a l’interior del poble està restringit als vehicles autoritzats. Des d’aquest mateix punt ja intueixes què t’oferirà la ruta: l’impressionant cascada de 25 metres i les Gorgues Turqueses, un espectacle que et captiva des del primer moment.

La ruta comença pujant les escales cap al poble. Des d’allà es contempla tot el salt d’aigua del Molí de la Cascada, que cau sobre formacions de tova calcària creant terrasses naturals cobertes de molsa i líquens. És, sens dubte, una de les estampes més pintoresques de Castella i Lleó. Durant l’ascens també pots veure com el petit riu brolla directament de la Cova de l’Aigua, travessa el centre del poble i acaba perdent-se a l’Ebre. No és casualitat que Orbaneja del Castillo sigui un dels grans atractius turístics de la província.

Girem a la dreta pel Carrer de la Cuesta, on és pràcticament impossible avançar sense aturar-se a fotografiar les vistes que van apareixent a mesura que guanyem altura.

Al final del poble seguim les indicacions del Sender dels Chozos d’Orbaneja. Continuem ascendint mentre gaudim de les panoràmiques del poble medieval, encaixat entre les hoces i el paisatge càrstic modelat per l’aigua. He de reconèixer que aquest tram em va deixar tan embadalit com el temps que estic dedicant a aquesta introducció 😉.

El camí continua per una zona més planera del Páramo de Bricia, que ens porta fins als Chozos d’Estilla. Aquestes construccions, lligades a l’agricultura tradicional, servien com a refugi temporal davant la calor o el fred i com a magatzem d’eines i queviures. En aquest paratge es conserven —o han estat restaurats— 38 chozos, un conjunt realment singular.

Després girem a l’esquerra cap al Barranc de Valdelaguna, que deixem a un costat per continuar recte entre alzines. El sender ens fa entrar a la província de Cantàbria, ja dins del terme municipal de Villaescusa de Ebro, on trobem les ruïnes d’un antic fortí de la Guerra Civil. Des d’allà continuem entre alzines fins a arribar a un antic meandre fòssil, un exemple destacat de l’evolució geològica dels canyons de l’Ebre. Avui està abandonat pel riu i ocupat per prats, situat molt per sobre del curs actual.

Baixem cap a Villaescusa de Ebro, on creuem per primera vegada el riu pel pont d’accés al poble. Girem a l’esquerra per agafar el Camí Natural de l’Ebre (GR 99), que avança paral·lel a les hoces i on és habitual veure els pescadors de la zona.

Poc després arribem a la Cascada del Tobazo, un cingle rocós únic a Cantàbria d’on brolla aigua procedent de corrents subterrànies filtrades des del Páramo de Lora. La surgència forma tova calcària gràcies a la sobresaturació de carbonats de l’aigua.

Seguim diversos quilòmetres pel GR 99, entrant de nou a Castella i Lleó, serpentejant al costat del riu entre fagedes i avellaners que ara comencen a brotar. El sender ens acompanya fins que apareix davant nostre la famosa formació rocosa del Petó dels Camells: dos camells petrificats que semblen fer-se un petó i que, entre tots dos, deixen un espai amb forma del mapa d’Àfrica. Un altre dels molts atractius d’Orbaneja del Castillo, declarat Conjunt Històric Artístic des del 1993.

I, és clar, no podíem acabar la ruta sense gaudir de la gastronomia d’aquest preciós enclavament càntabre burgalès.