Parc Nacional dels Llacs de Plitvice

Abans de res, deixeu-me que us expliqui que el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice és una de les atraccions turístiques més visitades en aquesta part d’Europa; cada any prop d’1,3 – 1,5 milions de persones visiten aquest parc nacional. Els Llacs de Plitvice tenen l’estatus de Parc Nacional des de l’any 1949 i el 1979 van ser agregats a la llista de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Amb això, us podeu imaginar que té un preu (i per cert, no és barat) i cal comprar entrada, que estan limitades en nombre. Això pot convertir-ho en una mica estressant i no agrada gaire a la gent que fem muntanya. Però he de dir que val la pena, i per això us donaré uns consells que a nosaltres ens van ser molt útils, i com veureu a les fotos i vídeos, gairebé estem sols!

Continuem situant-nos al Parc Nacional dels Llacs de Plitvice. És un dels destins més bonics de Croàcia, famós per la seva sèrie de llacs interconnectats, cascades i un entorn natural exuberant. El parc està dividit en dues zones principals: els llacs superiors (Gornja jezera) i els llacs inferiors (Donja jezera), connectats entre si per cascades i rierols.

1. Llacs Superiors (Gornja jezera)
Són més grans i estan situats en un entorn més boscós. Els llacs superiors estan formats principalment per dolomita, cosa que influeix en la seva mida i forma. Aquests són els principals:

• Prošćansko jezero: És el llac més alt del sistema i el primer de la sèrie. L’aigua aquí és d’un verd maragda clar, degut a la vegetació que l’envolta.
• Ciginovac: Un llac petit en comparació amb els altres, amb aigües cristal·lines.
• Okrugljak: Un llac més petit i rodó.
• Batinovac: Aquest llac té un color verd intens.
• Veliko jezero i Malo jezero: Aquests dos llacs estan connectats i tenen aigües de color turquesa.
• Vir: L’aigua aquí és clara i lleugerament blavosa.
• Galovac: Conegut per la seva bellesa paisatgística, amb cascades que l’alimenten i un color verd blavós.
• Gradinsko jezero: Un llac més gran amb aigües verdes i tranquil·les.
• Burgeti: Un conjunt de petites llacunes que formen una sèrie de cascades.
• Kozjak: El llac més gran de Plitvice, amb aigües d’un blau profund. Es pot navegar en barca, cosa que dona una idea de la seva magnitud.

2. Llacs Inferiors (Donja jezera)
Aquests llacs són més petits i es troben en un canyó de pedra calcària, envoltats de parets de roca més escarpades. Els colors aquí varien entre el blau profund i el verd maragda.

• Milanovac: Les seves aigües són de color verd maragda, envoltades de vegetació i penya-segats.
• Gavanovac: Un llac petit i estret, amb aigües d’un color blau clar.
• Kaluđerovac: L’aigua aquí és d’un blau intens, especialment a prop de les cascades.
• Novakovića Brod: Aquest és l’últim dels llacs inferiors, i les seves aigües són més tranquil·les i blaves.

El riu Korana
El sistema de llacs de Plitvice desemboca al riu Korana, que es forma a partir de l’última cascada gran del parc, coneguda com la Gran Cascada (Veliki slap). Aquest riu és un dels més importants de la regió de Karlovac, i el seu origen està vinculat directament als llacs inferiors. Uns quilòmetres més avall, el riu fa de frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina durant 20 km.

Colors de l’aigua
Els llacs de Plitvice són famosos pels seus tons vibrants, que poden variar entre el verd maragda, el blau turquesa, el blau fosc i fins i tot el gris en algunes parts. La diversitat de colors es deu principalment a diversos factors:

• La presència de minerals: El carbonat de calci a les roques i sediments influeix en la transparència i el color.
• La vegetació circumdant: Les algues i plantes que creixen als llacs també contribueixen a les tonalitats verdoses.
• La llum solar: Depenent de l’angle del sol i la quantitat de llum que arriba a l’aigua, el color dels llacs pot canviar al llarg del dia.
• La composició del sòl: Les formacions de travertí (dipòsits de carbonat de calci) que envolten els llacs afecten la claredat de l’aigua i reflecteixen colors únics.
La combinació d’aquests factors crea un espectacle visual únic, on els colors de l’aigua semblen canviar constantment segons l’angle i les condicions ambientals.

I per tot això, val la pena visitar aquests llacs. Teniu diversos recorreguts predefinits i podeu fer combinacions amb autobús, barca i passarel·les. Però si podeu, us recomano aquests consells:

1. Allotgeu-vos als petits hotels del parc (Zona superior al P3 de l’enllaç anterior).
2. Podreu accedir per l’entrada no oficial E3 (però entrada legal amb caseta de control per als que hi estan allotjats).
3. Obteniu l’entrada en línia un parell de dies abans (pot ser que s’esgotin). Si entres per l’Entrada 3, pots comprar l’entrada per a E1 o E2 en funció de si alguna d’elles no té ja venda. Per explicar-me millor: es venen entrades per a E1 i E2 com si accedíssim al “teatre” per dues portes, per no acumular-nos tots i afavorir la circulació per les passarel·les. No es venen per a l’entrada 3, ja que aquesta és només per als allotjats en aquesta zona, però es passa el control amb una entrada per a E1 o E2.
4. Comenceu la ruta quan obre el parc i aneu a la zona dels llacs inferiors (blaus), que són els més demandats, per poder-los visitar gairebé sols.
5. Calculeu la ruta en funció de les vostres possibilitats. Nosaltres vam voler fer gairebé tot.

Gaudiu-ne!

Vídeo

Mapa

Download Track