Traductor

Sindicació

Visites del contingut : 22940755
Núria-Puigcerdà / crònica PDF Imprimeix Correu electrònic
diumenge, 9 d'octubre de 2011 19:52

Nova ruta pirenaica que ens permet enllaçar Núria amb Puigcerdà per un preciós traçat i ple de camins i senderons. Els primers quatre quilòmetres són de porteig i un cop superat el coll de Finestrelles (2605) tenim l'Alta Cerdanya als nostres peus: el posterior llarg descens fins al poble d'Er és sensacional destacant les zones properes al coll de Segalera. Finalment pel distret i variat GR36 arribarem a Puigcerdà

 

 


 

A nivell logístic per a realitzar la ruta lineal us recomano pujar a Núria amb el Cremallera des de Ribes de Freser: només permeten carregar bicis en el primer que surt al matí des de Ribes-Enllaç o Ribes-Vila i cal avisar uns dies abans.

La tornada des de Puigcerdà amb tren triga uns 40 minuts. Ja s'està parlant de fer-la circular de cara a l'estiu passant per la Creu de Meians o bé per Ventolà amb àpat inclòs: seria una bona proposta !. Aquest ha estat el traçat realitzat:

 

El primer que hem fet a l'arribar al Santuari de Núria és anar a esmorzar: feia fred però el que resultava desagradable era el fort vent amb ràfegues que donava la sensació d'estar a uns quants graus sota zero. Les muntanyes gebrades eren una meravella però donava una mandra sortir del bar ... jeje

 

El sol no triga en escalfar, el gebre es va fonent i les nostres cames feien el que podien pels rampots corriolers: un trosset amb bici i un altre a peu ... més a peu que en bici. El Jordi i l'Esteve ens anaven estirant; moltes gràcies per la paciència !

 

El tram que resulta més inciclable és el que envolta aquest roc crestat: l'Andreu el trobareu fent bici_alpinisme en la part inferior esquerra i amb la bitxa més pesada de totes; quasi 16 kg. !

 

Pràcticament no hi ha descans en l'ascensió: el camí puja ben dret salvant alguna excepció.

 

Reagrupament a mitja pujada amb: Diesel, Juan, Jordi, Santi, Esteve, Andreu i Xavi_BM. Els racons ens protegien d'un vent que bufava amb ràfegues fortes i resultava molt molest:

 

 

El camí està ben fressat però el desnivell és excessiu per a pedalejar de forma continuada: de baixada deu ser per tirar coets !

 

Amb aquestes circumstàncies aprofites per gaudir del paisatge, petar la xerrada, fer una foto per aquí i una altra per allà i xino-xano fins a ...

 

... la coma de Finestrelles situada a uns 2400m. i on el vent era més violent i, segons com, et treia literalment del camí:

 

Des de la coma fins al coll de Finestrelles es pot anar més estonetes damunt la bici tot i el fort vent: aquí tenim a l'Andreu "capejant el temporal" ventós i amb el rerefons obac encara ben gebrat.  

 

Ja tenim el primer GRAN objectiu a la vista: el coll de Finestrelles de 2605m.

Veureu que uns quants s'han avançat amb molta amabilitat per tancar la "finestrella"; corria massa aire (-;

 

Deu n'hi do amb el pujadot !!!

Abaix de tot tenim el Santuari de Núria i en tan sols 5 km hem fet la cota màxima: un 14% de desnivell mig i ja ens hem polit el 85% dels metres verticals de pujada de tota l'aventura. L'ajuda del Cremallera s'agraeix especialment ja que si haguéssim sortit de Queralbs o Ribes amb bici aquí estaríem poc menys que rebentats de tant pujar. En canvi arribem al coll ben frescos i sobretot ventilats, jeje

 

El paisatge és aclaparador: allò que veiem al fons si que és neu i correspon al Massis del Carlit i a les estacions d'esquí nord-catalanes de Font-Romeu, els Angles, Formiguera i Puigbalador:

 

Un moment en que el vent sembla afluixar i fem la foto de grup: Jordi, Juan, Diesel, Santi, Xavi_BM, Andreu i Esteve.

 

Damunt de la carena el vent no respectava res ni a ningú i era impossible posar la càmera de fotos al terra sense córrer el risc de que sortís volant: ja teníem prou feina per controlar la banderola de Bttmania. Moltes gràcies nois !

 

Iniciem el vertiginós descens per la cara nord i aquí si que fotia un fred de mil dimonis. El terra estava encara ben gebrat quan per la banda ripollenca el sol ja l'havia fos feia estona. Vaig cometre l'error de no posar-me els guants llargs quan tocava (al coll) i encara ho lamento: vaig parar amb els dits quasi congelats per posar-me'ls ja que pràcticament no podia frenar.

Per recuperar el nostre "benestar" estàvem ben aprop: la solana que veieu uns metres més avall és la nostra salvació !

 

Xavi_BM practicant una mica de "biking_gebre":

 

El descens comença molt picat però s'estabilitza al voltant de la cota 2450 on tenim alguna remuntada:

 

Com podeu comprovar el factor paisatgístic és una de les grans atraccions de la sortida. I corriolejar per tot tipus de terreny també: des del més pedregós i picat al més plàcid i tou per prat:

 

 

 

Paradeta per esmorzar amb bon sol. El vent no bufa i la sensació tèrmica millora radicalment amb caloreta a cotes més baixes:

 

I no falla mai: quan el Santi treu l'entrepà sempre apareixen convidats inesperats (-;

 

Creuem un prat ple de forats que s'anomena Clots del Segre i on precisament tenim el naixement del riu: just sota aquesta llosa de pedra surt el rajolí d'aigua que dóna vida a un dels més importants afluents de l'Ebre.

 

El senderó no baixa clarament fins que no s'arriba al coll Segalera i prèviament tenim puja i baixa per prats ...

 

... però també per les cotes més altes del bosc de Llo. Fou dels trams més celebrats i no era per menys:

 

Arribem al coll de Segalera (2150): tot un balcó panoràmic dels Pirineus nord-catalans ben enfarinats.

 

El descens s'accentua de forma notable amb un gran desnivell i corriol estret.

Tot i l'espatarrada 90º del Diesel es pot fer damunt la bici però cal anar amb compte en algunes corbes:

 

Deixem el senderó per enllaçar amb un camí pedregós fins al refugi del Camí de Núria. Des d'aquest refugi s'inicia una pista que ens baixa ràpidament per unes marcades ziga-zagues fins al poble d'Er

 

Des del mateix poble enllacem amb el GR36 que comença amb una curta pujada i que per camins i pistes ens durà fins a Naüja. Just abans d'arribar a Oceja vam descobrir un magnífic corriol:

 

 

Sortint d'Oceja passem sota el pont del Tren Groc i a mà esquerra continua el GR36 primerament per camí pedregós i posteriorment per un frondós "corriol-riera": sort que no duia massa aigua !.

 

Finalment passem per la Guingueta d'Ix (Bourg-Madame) i entrem a Puigcerdà amb una temperatura ideal. Després del merescut dinar de germanor donem un vol turístic per la capital de la Cerdanya mentre esperem el tren de tornada a Ribes.

Des de la plaça de l'Ajuntament albirem perfectament la Baixa Cerdanya i la serra del Cadí-Moixeró:

 

El tren en uns 40 minuts ens retorna a Ribes de Freser on tenim els cotxes. Des de l'estació Ribes-Vila del Cremallera ens acomiadem fins a una nova aventura pel Ripollès & rodalies amb el Jordi i l'Esteve.

Fotos: Andreu, Diesel, Xavi_BM i Xus

 

 

® xus