24 i 25 D'OCTUBRE VOLTA AL MASSÍS DEL CANIGÓ

[Joan C]

Hola a tots, aquest cap de setmana dos companys meus i jo hem fet la Volta al Massís del Canigó. Espectacular aquest massís al pic de la tardor esclatant! El cel net, l'aire, els colors, les llums nítides... Ja m'ho coneixia però mai havia fet la volta sencera i us asseguro que és de les millors rutes i coses que he fet mai.

Bueno, el que us volia dir és que tal i com algun dels vostres companys em va demanar, tant aviat com pugui us enviaré fotos i una crònica il·lustrada.

[chus]

[SCOTT]

Gràcies Joan per fer-nos saber les sensacions que heu tingut en aquesta volta al massís del Canigó. Ara només us queda penjar alguna foto.
Felicitats nois.
_________________
Fins aviat!
SCOTT
"La vida és el que et succeeix mentre estas ocupat fent altres plans"

[Ferran]

... les esperem aquestes fotos.


_________________
Ferran
www.bttmania.org

[Joan C]

Si si Chus, vam fer tota la volta sencera. És molt dur, sobretot la pujada de roques blanques que aquest any la neu l'ha destrossat encara més.

[Xavi_BM]

[Joan C]

si si vam pujar el refugi dels cortalets per l'escala de l'òs, pel tunel.

La volta era gairebé igual que la vostra però a l'ultima part al coll de la descàrrega fins a cortsaví (vam començar el primer dia a cortsaví) era diferent, perquè al refugi de la betera voliem agafar un camí que baixa fins a la vall del riuferrer i a la torre d'en glas baixar per un camí que baixa per la baga de la Leca, però ens va passar que hi havia molta boira i aquest ultim tros el vam fer baixant per carretera fins a cortsaví que tot i així em sembla que encara vam donar més volta. Doncs aquest camí del riuferrer soluciona molt bé la volta, ja que evita gairebé tot l'asfalt fins a cortsaví. I sobretot el camí de la Baga de la Leca és excepcional.

[chus]

Crònica de Joan C ---> moltes gràcies noi !!!

____________________________________________________________
____________________________________________________________

24 I 25 D’OCTUBRE DE 2009

VOLTA AL MASSÍS DEL CANIGÓ


140KM, 6000M+



1ª ETAPA – CORTSAVÍ, REFUGI DE MARIALLES


A les 8h 30’ ja estem apunt per iniciar des de Cortsaví, la Volta al Massís del Canigó. No fa fred, uns 5º positius.



El dia s’aixeca amb un cel cobert per núvols prims. Ens dirigim cap al Pla de la Coma. Al fons, la vall del Riuferrer, coronada pel Puig dels Tres Vents a l’esquerra, i pel Puig del Roc Negre a la dreta.



Després de més de 5km de pujada per pista de bon fer, coronem el Pla de la Coma, i ja per baixada ràpida ens dirigim cap al veïnat de la Llau. Al fons s’endevina la Vall de la Comalada.



Després de passar pel Veïnat de la Llau salvem el Coll de Sous per asfalt amb poc menys de dos quilòmetres. No hi ha gaires més alternatives. A partir d’aquí fem un tros més per asfalt de baixada per tornar a enganxar amb camí de terra.



Arribem al Coll de Cavanelles, després de pujar durant poc més de 2km per una pista estreta de pendent moderada. Al fons, la varietat cromàtica que presenta la carena que davalla del Puig dels Sarraïns.



Des del Coll de Cavanelles mateix agafem un camí sensacional que ens menarà al poble de Prats de Molló, accedint-hi des de la fortalesa que va fer construir el mariscal Vauban.



Acabem de fer més divertida la baixada, travessant el poble enmig dels seus carrers estrets i esglaonats. Ens espera la bestia negra de la Jornada. La llarga ascensió a la Collada de Roques Blanques i Pla Guillem de gairebé 30km.



Estem apunt d’acabar el tram asfaltat de la pujada al Coll de Roques Blanques i Pla Guillem, amb pendents entre el 10 i el 15%. Però encara ens falten més de 10km per pista molt malmesa per poder coronar.



El mal estat de la pista impedeix portar un ritme, i encara que les rampes tenen un desnivell moderat del 5%, és una agonia per al cul i el seient pedalar per aquest terreny. Cal ser-hi per comprovar-ho. Ens falten uns tres quilòmetres per arribar a la Collada de Roques Blanques, al fons, a 2252m d’alçada.



Arribem a dalt la collada a 2/4 de 4 de la tarda. És hora de dinar, o si més no de fer l’àpat més reconfortant de l’etapa.



Ens dirigim cap al Pla Guillem. Només ens falta salvar poc més de 50m de desnivell positiu. Fa fred i bufa vent del nord. Al fons, el Pic des Sept Hommes encapotat per núvols inofensius.



Ja hem coronat el Pla Guillem, a 2300m d’alçada sobre el nivell del mar. Al fons, el Pic des Sept Hommes “amb la cara neta”.



La llum nítida d’aquesta tarda de tardor fa més idíl·lica la baixada cap al Refugi de Marialles. Ens endinsem a la comarca del Conflent. Al fons, les muntanyes del Capcir.



Estem saborejant el final d’etapa. Ja podem veure el rei d’aquest massís a la nostra dreta, la Pica del Canigó, encapotada per un núvol prim.



Ja som al Refugi de Marialles, situat a la Vall de Cady. No tinc paraules...



Passarem la nit al refugi guardat de Marialles.



Posta de sol a Marialles, mirant cap a límit entre el Conflent i el Capcir.



Mengem un “sopar de refugi” reconfortant, enmig d’un ambient acollidor. Ens hem pogut atipar sobradament. Ara el llit ens crida ... estem cansats.



Continuarà ... amb la 2ª i última etapa
_________________
" Per obrir-se un nou camí, s'ha de ser capaç de perdre's "
" La queixa pel passat i la por del futur arruïnen el present "

[chus]

Crònica realitzada per Joan C


2ª ETAPA – REFUGI DE MARIALLES, CORTALETS, CORTSAVÍ



Després d’esmorzar, a 2/4 de 8 del matí, encetem la segona i útlima etapa. Deixem el refugi enrere uns quants metres i ja agafem un camí que ens durà de baixada fins al poble de Casteil.



La baixada és excepcional !!!!!!!



Deixem el poblet de Casteil enrere i en pocs quilòmetres, primer per camí i llavors per asfalt arribem a Vernet les Bains, on aprofitem per agafar aigua d’una font.



Deixem el poblet de Fillols, després de coronar un seguit de repetxons per asfalt. Ja falta poc per iniciar la pujada més dura de la jornada, el Ras dels Cortalets.



Ja fa un quilòmetre més o menys que hem iniciat la dura ascensió del Ras dels Cortalets. Ens dirigim cap a l’indret anomenat l’Escala de l’Ós i el Bosc Negre. Al fons a l’esquerra, el Pic de les Tres Esteles.



Ens comencem a endinsar cap al Bosc Negre.



Estem apunt de travessar per un forat excavat a la roca, situat dins l’indret del Bosc Negre, i que li dóna encara més caràcter i distinció a aquesta ascensió.



La pujada és molt llarga, i hi ha trams amb molta pendent. En aquest cas estem apunt d’arribar al Coll de les Voltes.



Refugi de la Jassa dels Cortalets, estem apunt de coronar.



Ja hem arribat al capdamunt de la pujada més llarga i exigent de la jornada, el Ras dels Cortalets, a 2050m d’alçada sobre el nivell del mar.



Després de baixar uns 5km per pista, arribem al Ras de Prat Cabrera, on agafem un camí que ens menarà al Prat Mitjà. Però abans de trobar un tram de baixada ciclable, hem de fer 20’ a peu carenejant fins gairebé assolir el Puig dels Bessis.



Entrem en un bosc de coníferes vell i bell, i ja trobem terreny per poder baixar damunt la bici.



Més avall, el camí s’emplena de les fulles dels faigs.



Baixant un tram de l’extens Prat Mitjà. Més avall trobarem una pista que ens menarà a Vallmanya.



Són cap a dos quarts de 3 de la tarda. A Vallmanya aprofitem per dinar.



Ascensió a bon ritme amb pocs quilòmetres d’asfalt fins al Coll de la Palomera.



Al Coll de la Palomera, seguim pujant. Agafem una pista a mà dreta que condueix a la Torre de la Batera i al Coll de la Descàrrega. Tot i la fatiga acumulada, és l’ascensió on portem el ritme més dur de la volta, però potser és la més suau pel que fa al desnivell de les pendents. Des de Vallmanya hi ha gairebé 10km de pujada.



Mirant amunt, es pot observar amb dificultat la Torre de la Batera enmig de la tètrica boira. Està situada a uns 1430m per sobre el nivell del mar.



Arribem al Coll de la Descarga planejant per una pista de molt bon fer. A partir d’aquí la nostra intenció és agafar un sender al Refugi de la Batera que el tenim a 500m. Aquest sender mena de baixada cap a la Vall del Riuferrer. Ens estalviariem d’arribar a Cortsaví pràcticament sense tocar asfalt, ja que una vegada s’arriba a travessar el Riuferrer, es pot continuar per un altre camí espectacular , de baixada, que passa per la Baga de Leca i que desemboca a la carretera, a 5’ de Cortsaví. Però hi ha molta boira i decidim baixar per la carretera. Tot i així encara donem més volta.



A 2/4 de 5 de la tarda arribem a Cortsaví. Hem acabat la Volta al Massís del Canigó de cap a peus sense cap incident mecànic i físic. La satisfacció augmenta, és enorme.
Personalment és de les millors rutes i coses que he fet mai !
_________________
" Per obrir-se un nou camí, s'ha de ser capaç de perdre's "
" La queixa pel passat i la por del futur arruïnen el present "

[Xavi_BM]

Molt bé Joan!

Perquè llegint la crònica sembla més fàcil del que realment és.
_________________
- Xavi -