Val de Infierno (Sanabria), BttMania.org

"Aquesta sortida serà d'aquelles que difícilment oblidarem ...

El desig d'aventura era molt gran ja que vam creuar tota la Península Ibèrica carregats amb les bicis per a tres dies. L'aposta era fer una sortida per les muntanyes pròximes a Sanabria, més concretament pel Val de Infierno.

La sortida es va plantejar des de Porto un petit poble de les muntanyes Castellano-lleoneses on fins el dia d'avui les companyies de telefonia mòbil el tenen totalment oblidat. Iniciàvem la pujada per la carretera que ens havia portat al poble i aviat la deixàvem per una pista pedregosa que ens va acompanyar durant bona part de la sortida. Giràvem cap a la Cruz de la Cuesta i La Fillateira on la pista es divideix, agafant el camí de l'esquerra cap a Peñas Blancas. Aquí ja havíem pujat i el terreny orogràficament parlant es suavitza, però continua pedregós. Quan passem a l'alçada del Lagonato de Castromil, aprofitem la bellesa del paisatge per atacar al formatge i xoriços que dúiem a sobre. Posteriorment continuem cap els embassaments de Puente Porto, la Playa, de Cárdena i Garandones, que és el que està més a prop del Llac de Sanabria.

Seguint la pista vam pujar cap a Cabezo de San Martín i Al Albelulal, amb intenció de anar fins el final del camí que acaba al Embalse de Vega del Conde, però aviat vam retrocedir, per que es feia tard, cap a Cabezo de San Martín on vam voler creuar les praderies zamoranes, seguint indicacions d'una publicació de la Revista Solo Bici, per a tornar a Porto.

Bé, creuar-les les van creuar, això no ens ho negarà ningú però vam estar 5:02:11 hores creuant-les! Tota una bogeria, no es podia anar en bici més de 5 metres seguits, per la qual cosa, la vam arrossegar, empentar, carregar, aixecar, només ens va faltar llençar-les. Sort que avui, un mes després, ja només em queden bons records; vam passar moments difícils sense aigua, moments divertits quan vam trobar un esquelet de vaca i ens vam fer fotos, moments d'anar amb molta cura per les zones pantanoses, moments de tensió, moments de relaxació per banyar-nos, bé, d'aventura en general!

Ja havíem arribat a la carretera i quedava 1 km per arribar a la "furgo", i excepte que teníem a les famílies que ens esperaven per dinar a les 15:00 a Sanabria i a les 18:00 h encara no havien arribat a Porto, no passava res més. Quan lamentablement, els nostre company JR va tenir una caiguda produïda per la rebentada de la roda amb el trencament de la clavícula inclosa.

Va ser difícil trobar assistència en un poble, que torno a dir, on no van ni els mòbils.

Res més, Desitjar-li al nostre company que es recuperi aviat per que torni a pedalejar amb nosaltres."

Ferran

PS. No us perdeu la pàgina http://www.webpersonal.net/litus/ que Litus té publicada de la mateixa sortida.