|
" La VOLTA dels CARLINS canvia d'escenari cada any (és itinerant) i es desenvolupa per les comarques del Solsonès, Berguedà i Osona tot i que l'origen d'aquesta travessa fou La Volta a La Cerdanya segons ens va comentar en Narcís Serrat (fundador de la Volta). En les rutes sovint es troben indrets on els Carlins van protagonitzar fets històrics o deixaren petjada i d'aquí ve el nom.
En l'edició d'aquest any la zona triada ha estat en nord d'Osona tocant amb el Ripollès i el punt de partida la població osonenca de Vidrà situada a 985 m. d'altitud i envoltada d'un privilegiat entorn natural: el Vidranès. En la sortida l'Organització, amb molt bon criteri, va establir pels 150 bikers assistents un esmorzar que ja és costum en totes les Voltes dels Carlins.
Abans d'iniciar la marxa vam tenir pluja però de seguida va parar el ruixat. Comencem a rodar deixant enrera Vidrà en direcció nord-est per connectar amb el PR C-47 que ressegueix un petit tram del Riu Ges i un cop creuat ens trobem amb la Riera de Sant Bartomeu que anirem remuntant per una fabulosa pista forestal envoltada de fagedes, freixes i alguns roures d'una gran bellesa; d'entrada el paisatge ja ens va captivar !. La zona conté nombrosos salts d'aigua que antigament s'aprofitaven per instal·lar molins.
La pujada és moderada fins arribar a l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Covildases (1150 m) on se suavitza el desnivell però, en canvi, el camí es torna més abrupte, estret i pedregós per a poder coronar el Coll de Manter (1338 m) des d'on ens quedava molt proper el Puigsacalm (1514 m). En aquest punt canviem l'orientació i ens dirigim cap al nord-oest (Ripollès).
Un corriol de baixada ens duu cap el Pla Traver, un extens prat on desenes de vaques pasturaven mentre nosaltres gaudíem d'un meravellós entorn d'allò més bucòlic tot fent un lleuger descens i contemplant a mà dreta la Plana de Bas (La Garrotxa). Recuperem pista fins al Coll de Siuret (1297m) on teniem preparat un avituallament i vam aprofitar per reagrupar a tots els BttManiàtics. L'entorn d'aquest espai natural està ple de densos boscos de pins i en les fondalades humides les fagedes i freixes agafaven tot el protagonisme; el paisatge és un dels punts forts d'aquesta travessa.
Comencem el ràpid descens del Coll de Siuret fins a connectar amb un petit tram de pujada per carretera a l'alçada d'El Faig Marcat i que ens situa en el Pla dels Trèmols on agafem pista per descendir fins a la Riera de Fontcoberta. El recorregut no presenta dificultats extremes, però això sí; amb constants pujades i baixades que fan acumular un considerable desnivell.
Un cop superada la riera voregem les faldilles de la Serra de Santa Magdalena de Cambrils passant per l'ermita romànica de Santa Margarida de Cabagés. La mateixa pista ens fa superar la Collada de la Coma (1241m) i desprès l'abandonem per encarar l'ascens al Coll de Cristòfol (1325m) per una exigent pujada pedregosa. En aquest coll teníem un altre avituallament i era el lloc per triar entre la travessa curta (23 km) o la llarga (47 km) que va ser l'escollida per nosaltres. Un corriol ens porta fins al Coll del Forn ( i mai millor dit, la calor era asfixiant!). A partir d'aquí iniciem un bucle d'uns 20 km que ens endinsa en la regió sud-oest del Ripollès, la terra del guerrers carlins del S.XIX.
El descens del Coll de Forn fou absolutament radical, molt ràpid i amb salts per desfasar-se, unes quantes lloses de pedra i "quatre" arrels, és a dir, els ingredients perfectes per gaudir de la BTT i a més amb un final inesperat: després d'una corba el Torrent de Milany ens esperava per remullar-nos, que falta ens feia !. Seguim per la pista carenant la Serra de Milany sempre per sobre de la cota 1300 fins arribar a la capella de la Mare de Déu de la Cau (1322m). Aquí comença un descens tècnic que poc desprès es converteix en molt tècnic per acabar quasi sense poder baixar de les roques ni a peu !; sort que el tram inciclable era relativament curt. S'ha de reconèixer que era la forma més ràpida d'enllaçar amb el Pla de la Creu i les Baumes del Teixidor (1036m) on a prop s'alça un monument funerari en memòria dels 28 Carlins afusellats (s.XIX) en aquell mateix indret.
Anirem planejant per pista forestal travessant de nou el Torrent de Milany i posteriorment el Torrent de Massats on tot just s'ens van col·locar tres vaques al davant ocupant tota la pista. La feina que vam tenir per poder avançar-les !: quan fèiem un intent elles es posaven nervioses i a córrer encara més que nosaltres damunt les BTT !, però finalment ens van "deixar passar". A tot això cal afegir, com a fet anecdòtic, que un dels meus companys de fatigues es va despistar en una marca i s'en va anar a visitar tot sol Santa Maria de Besora !.
De fet el bucle estava ja quasi completat ja que només quedava pujar al Pla de Marenyol on el sol i sobretot la combinació calor-humitat em va deixar mig deshidratat .... sort que un cop superat el Coll del Barretó (1215m) ja teníem a prop el merescut avituallament del Coll de Forn (1306m). Des d'aquí iniciem la tornada cap el Coll de Cristòfol per agafar una trialera bastant ciclable que passava per un corriol recobert de fulles caduques, esglaons encadenats i un tram final de gespa i pedra que era un autèntic plaer de fer; ens va deixar un molt bon record. Després d'aquesta trialera enllacem, a l'alçada de Palou Xic, amb una pista que ens duu cap a Vidrà on teníem preparat un pica-pica amb refrescos.
Cal destacar la bona organització i la freqüència dels avituallaments juntament amb la correcta senyalització amb alguna petita excepció. De fet no era gens fàcil marcar el recorregut ja que està ple de bestiar i de finques particulars amb les seves corresponents tanques i filferros: caldrà tenir molt en compte aquesta circunstància si es vol repetir el recorregut (track GPS).
És possible que la propera Volta es desenvolupi pel Berguedà (¿?) ..... sigui on sigui de ben segur que mirarem de participar.
Una cordial salutació a Paco i també a la colla Esports Prieto de Vilanova i la Geltrú.
I per últim voldria destacar als BttManiàtics que van matinar per assistir a la Volta: Xintu, Belmonte i en especial a Sergi (Primo) que va patir moltíssimes molèsties però amb el seu esperit lluitador i dopant-se amb Coca-Cola va aconseguir completar la travessa llarga com un campió !."
Chus
|
|
