TranspirenaiCAT 2003, BttMania.org

" En la preparació de les etapes ja vam veure que la setena tindria alguna cosa especial: el perfil indicava més de 30 quilòmetres de pujada i per comarques d'una extrema bellesa: Pallars Sobirà i Pallars Jussà que donen entrada als Pirineus axials amb unes cotes considerables.

Desprès de descansar a l'Hostal La Noguera de Llavorsí (810) iniciem la ruta en direcció nord-oest paral·lels al Riu Noguera Pallaresa per la C-147 i a uns 5 km agafem una carretera a l'esquerra en direcció oest que va pujant progressivament pel Bosc d'Auressi fins al poble d'Arestui (km 10, cota 1160). Des d'aquesta població contemplem una esplèndida panoràmica del recorregut que acabem d'efectuar envoltat d'extensos prats. Més endavant l'asfalt dona pas a una pista forestal en acceptables condicions i que continua pujant de valent per l'Obaga d'Arestui (km 18, cota 1700) fins arribar a la Font del Pla d'Artigues i el Bosc del Pla Llong on aprofitem per esmorzar i descansar una estona. El desnivell se suavitza i ens trobem amb un dels paisatges que més ens va captivar ja que veiem les impressionants muntanyes de la Vall Ferrera, Vall de Cardós i Vall d'Àneu que freguen els tres mil metres sinó els superen com ara és el cas de La Pica d'Estats (3143) o el Pic de Sotllo (3084). La pista que ens havia donat un mica de descans es torna a enfilar per poder superar el preciós Coll de Rat (km 25, cota 2015) que ens deixa just al davant de la Serra dels Estanyets que haurem d'envoltar per bona pista i sense pujades pronunciades a partir del Refugi de Quatrepins i la Font Blanca (km 29, cota 2165). Aquí vam trobar-nos amb unes vaques descansant al mig de la pista: sort vam tenir del Primo, el nostre col·lega va aconseguir desbloquejar el camí després de unes dures "negociacions" bovines ...

Aquí comença un dels trams més meravellosos de tota la Transpirenai-CAT'03: anirem durant uns 7 quilòmetres movent-nos entre la cota 2200 i 2250 amb una sensacional panoràmica del Pirineu del Pallars Sobirà !. El punt culminant de la travessa i que difícilment oblidarem els transpirinencs és el Coll de La Portella (km 36, cota 2250) des d'on vam quedar astorats contemplant una infinitat de pics, serralades i valls pirinenques que a qualsevol persona que estimi la natura li posaran els pels de punta !.

Desprès de tanta pujada ja esperàvem un llarg descens que no acabava d'arribar mai. És molt recomanable parar en el Pas del Riu La Mainera (km 38, cota 2150) i si remunteu una mica el riu veureu alguns saltants d'aigua que brollen d'entre les roques. En aquestes elevades cotes trobem prats alpins i des dels pics i tossals baixen rierols que formen barrancs de gran bellesa.

Ara alternem baixades i pujades moderades fins al Coll de Triador (km 42, cota 2180) que corona la Serra de La Mainera i que dona entrada a la zona perifèrica del Parc Natural d'Aigüestortes. Aquest coll ens deixa al costat de l'enorme Montsent de Pallars (2883); una de les muntanyes més representatives del Pallars i que pot observar-se des de lluny i que també marca l'inici d'un descens que és per tirar coets !. Als nostres peus ja veiem Espui (fi d'etapa), població situada al fons de l'espectacular Vall Fosca ( Pallars Jussà ) i per arribar-hi tenim més de 12 km de baixada contínua. Just a l'altra banda de la vall vèiem unes parets impressionant amb muntanyes com ara el Pic de Filià (2789) i el Tossal de la Costa (2604).

El desitjat descens és per pista ampla, no gaire tècnica però si amb petits trams pedregosos, corbes de 180º i desnivell accentuat; s'ha d'anar amb compte. A mesura que anem baixant de cota ens trobem creuant boscos cada cop més frondosos i passant d'avets a pins negres, bedolls i vegetació de ribera just al marge del Riu el Flamisell, ja a les portes del poble d'Espui on ens vam allotjar en Casa Sastre Tf. 973 663 082.

Només ens quedava enllaçar Espui amb Pont de Suert (8ª Etapa) i donat que es tractava de l'última nit vam celebrar un sopar de comiat de la nostra particular Transpirenai-CAT a l'Hostal Leo situat en la Ctra. d'Espui a Capdella. "

Chus.

"Com sempre les impressions del dia són molt subjectives, però per les dades que teníem i que ens havien dit, seria l'etapa més dura amb diferencia de tota la Transpirenai-CAT.

Les dades posteriors del GPS ens van donar la raó, amb un desnivell acumulat superior als 2000 m. Passant de Llavorsi a poc mes de 790 m d'alçada, arribant al punt més alt a més de 2280 i finalitzant a Espui a 1300 m.

Sortim de Llavorsi per la carretera cap a Esterri d'Aneu. Un cop traspassat un túnel d'aquesta carretera, agafem una carretera cap a l'esquerra que porta a Arestui. El dia es presenta molt assolellat.

La carretera d'asfalt comença a posar-se dreta de debò i el paisatge impressiona. La carretera ens porta a l'últim vestigi de civilització que trobarem fins al final de l'etapa, si descomptem el refugi que creuem a mig camí, el poble d'Arestui.

Un cop passat aquest punt ja comença la pista, que passa per un bosc anomenat l'Obaga d'Arestui i els boscos del Pla de Llong i tot seguit la Collada del Cantó, ja per sobre dels 1800 m d'alçada, on la vegetació comença a ser escassa, sòls amb pastures i amb unes vistes cap a la dreta del camí on es pot veure el cim de la Pica d'Estats amb neu.

Tot seguit s'arriba al Coll de Rat, sempre per la mateixa pista, on de veritat comença, per mi, un dels punts més espectaculars d'aquesta Transpirenai-CAT, on ja es deixa la vessant Est de la muntanya, i ens trobem amb una vista realment espectacular de la Serra dels Estanyets i amb la pista que arriba a Espui i que durant 15 km ens portarà per sobre dels 2000 m d'alçada.

A nivell físic però, no s'ha de fer cas del teòric perfil de la etapa del llibre de la Travesia de lo Pirineos del Jordi Laparra, ja que és molt més ondulat del que indica el llibre i més exigent físicament del que pot semblar que ens queda.

La pista segueix en baixada, deixem a la dreta una pista que porta a Escart i Escaló, i en enfilem altre vegada cap a l'esquerra, amb el refugi de Quatrepins com a propera meta a aconseguir. Just abans del Refugi la pista gira cap a l'esquerra on ens trobem el camí bloquejat per un munt de vaques, que sense l'ajuda del Sergi, per tal de que ens deixin passar, encara estaríem allí intentant que s'apartin.

La pista segueix vorejant el Montsent de Pallars, en un seguit de colls i gaudint de debò del paisatge.

En el proper cruament deixem la pista que porta a l'antiga pista d'esquí de Llesui i agafem la de la dreta cap a Espui.

La pista finalment arriba al punt en que ja comença el descens cap a Espui. Descens sense cap dificultat, però espectacular de debò, amb uns revolts que baixen i baixen, amb un terra negra i amb prop de 12 km de descens, per gaudir-lo desprès de 45 km d'ascens quasi continuat.

En el descens el paisatge va canviant ràpidament de les pastures fins al bosc que trobem prop d'Espui. La veritat és que ja comences a trobar a faltar aquest paisatge al que estàs més acostumat, d'arbres i arbusts. Ja feia 3 hores en no veies cap arbre prop teu.

Al final de la Pista et trobes la Carretera de Capdella i que ens porta al final d'etapa, Espui.

Es un plaer poder fer bicicleta durant més de 15 km per sobre de 2000 m i em refereixo a fer bicicleta, i no empentar la bicicleta, com fas normalment quan et trobes a alta muntanya . Això si que val la pena i espero poder repetir-ho alguna vegada."

Ramon