VII Sant Joan Despí-Montserrat, BttMania.org

La VII Travessa Sant Joan Despí - Montserrat en BTT ha estat tot un èxit de participació, amb 861 bikers dels quals van finalitzar 753, que no està gens malament. Per tant, tot i el llarg recorregut (72 km) i el desnivell acumulat superior a 2.000 metres, això no hauria d'espantar als que teniu l'hàbit de sortir regularment amb la vostra BTT. Suposa un gran esforç, s'ha de reconèixer, i és per això que cal regular les forces des d'un principi i gaudir dels fenomenals avituallaments per recuperar-les.

La Travessa s'inicia, com cada any, a la Plaça Catalunya de St.Joan Despí des d'on agafem direcció Molins de Rei per les pistes paral·leles al curs del Riu Llobregat, tant brut com sempre, però les pistes són amples i amb bon estat, cosa que evita en gran mesura embussaments.

Un cop deixem enrera Molins, comença l'ascensió cap a Les Escletxes d'El Papiol que donen entrada a la Serra de Can Julià, extrem nord-oest de la Serralada de Collserola. A l'alçada de La Salut (Puig Madrona 342 m.) iniciem el primer descens, revirat i molt espectacular alhora de realitzar avançaments, el qual ens duu ràpidament cap a l'esmorzar situat a Castellbisbal. Ja vam fer be d'atipar-nos, ja que el posterior tram per connectar amb Ullastrell va ser duríssim, amb unes pujades molt exigents per superar la, des d'ara, temuda Serra de L'Ametller; aquí un no podia regular les forces: o t'esforçaves al màxim o pujaves a peu. De qualsevol de les dues formes arribaves més mort que viu a Ullastrell on, ja tenien l'avituallament, precisament al costat del Cementiri Municipal !.

Després ve un dels trams típics de la Travessa: descens per una trialera encanonada quasi inciclable però necessària per poder creuar la Riera de Gaià i encarar la dura pujada a la Socarrada (Serra d'en Ribes). Tot i la seva duresa, és molt agraïda de fer, ja que comencem a tenir a Montserrat com a referència visual i al final de l'ascens tenim com a "premi" un descens absolutament radical en el qual, a part de bons frens, cal posar molt de seny en els nombrosos canvis de rasant que combinats amb un fort desnivell fan d'aquest tram, que ens duu a prop d'Olesa, en un dels més perillosos i divertits al mateix temps del recorregut. Com podreu veure en una de les fotos, el nostre company Sergi va deixar la llanta davantera feta un vuit en aquest tram.

Un cop extasiats amb l'anterior descens n'encarem un altre de més tècnic per creuar el Torrent de la Creu de Beca que et deixa una altre cop a tocar del Riu Llobregat, fil conductor de la Travessa. Agafem un petit tram de carretera fins a La Puda de Montserrat on tornen les pujades que tant li agraden al meu pulsòmetre; es torna boig !. Les pujades inicials es va suavitzant ràpidament per deixar pas a l'alçada del Tossal Rodó a una pista molt maca de fer que ressegueix el riu i on, si les forces acompanyen, es pot rodar ràpid fins arribar al darrer avituallament a Monistrol de Montserrat. A partir d'aquest punt el problema més comú entre els bikers participants eren les fotudes rampes musculars. La duresa va augmentant al llarg dels últims 10 quilometres on hem de remuntar uns 600 metres de desnivell portant ja més de 60 km a les cames. L'esforç i fins i tot patiment del final es veu del tot recompensat quan arribes a Santa Cecília.

La pujada a Montserrat és converteix per bastants de nosaltres en alguna cosa més que una simple ascensió a un muntanya simbòlica, té quelcom de místic i d'èpic al mateix temps (i això sense fumar res d'estrany). Sense oblidar l'impressionant bellesa d'una orografia sens dubte singular i que tothom reconeix.

L'any que ve s'haurà de repetir."