|
" La RUTA DEL CÍSTER pel GR-175 en un sol dia és sens dubte una de les "aventures" més agosarades que he projectat en BTT i la seva realització el 17.09.03, en companyia de l'amic Belmonte, va superar totes les expectatives. La Ruta es pot considerar com a dura, quasi èpica per la distància recorreguda (117 km) que s'estén per les comarques de l'Alt Camp, La Conca de Barberà i l'Urgell. A més està farcida d'elements arquitectònics molt singulars barrejant l'estil romànic amb el gòtic. Els principals punts d'atenció són els monestirs cístercencs de: SANTES CREUS, POBLET i VALLBONA DE LES MONGES, on la pedra era considerada símbol d'eternitat. Els tres monestirs segueixen els preceptes de Sant Benet: construccions d'arquitectura simple, precisa i clara situades en un lloc apartat, amb força aigua i envoltat de vegetació.
Iniciem la Ruta des del Monestir de SANTES CREUS (300) que data del S.XII i dels tres que visitem és l'únic sense comunitat monàstica. Creuem el riu El Gaià i sortim de la seva vall en direcció oest per molt bona pista que intercala alguns corriols envoltats d'oliveres: és l'anomenat Camí de Santes Creus. En el Km 6,5 superem l'A-2 i de seguida ens trobem amb El Pla de Santa Maria (380) on destaca l'església de Santa Maria del Pla (romànic cístercenc). Sortint del poble seguirem entre camps de conreu amb moderades pujades que ens aproximen a Figuerola del Camp (480) des d'on ja podem contemplar una esplèndida panoràmica del Tossal Gros (867), cota màxima de la Serra de Jordà. L'haurem de creuar pel Coll de Coloma (770, Km 14). La pista és sinuosa amb alguns trams amb fort desnivell i envoltada d'avellaners, pins i matolls. El paisatge és tot un regal pel sentits ja que s'agafa altura en un no res i això permet contemplar una gran extensió del Camp de Tarragona.
Superem la Serralada Prelitoral pel Coll de Coloma, moment en que deixem enrera l'Alt Camp per entrar en La Conca de Barberà amb un espectacular descens, ràpid i amb trams pedregosos. La baixada ens deixa en Prenafeta (500) on cal estar atent a les marques del GR-175. Tot sortint del poble enllacem amb un corriol envoltat per una pineda que no deixarem fins a l'enderrocada Ermita de Santa Anna. Aquí comença un tram per rodar amb ganes i ràpid ja que ens situarem paral·lels a l'A-2 per una excel·lent pista que planeja durant uns 6 km. fins a deixar enrera La Plana d'Anguera que ens situa a l'entrada de la capital de La Conca: Montblanc (350, Km 24) i que disposa d'un conjunt arquitectònic medieval de gran interès. Prèviament haureu de superar les "faraòniques" obres de l'AVE per accedir a la població i un petit pont amb llambordes per creuar el Riu Francolí.
Continuem a bon ritme cap a l'Estepar per pistes i corriols que a trams estaven força trencats i que ens permeten creuar els Barrancs de Sant Joan i de la Tossa. Tornem a recuperar bona pista per iniciar l'exigent ascensió a les Masies de Poblet (540). Ja ens vèiem a prop de l'impressionant Monestir de POBLET (500, Km 35) fundat l'any 1151 i amb aparença de gran castell-fortalesa. Abans d'entrar-hi trobem la Font de Ferro i la Font de Magnèsia dedicada a l'abat Ciscar i on vam aprofitar per "repostar".
Desprès d'esmorzar a POBLET continuem la nostra aventura cap a l'Espluga de Francolí (425) on trobem la Font de les Disset Fonts ... si aneu amb força colla aquí no haureu de fer cua!. Agafem la carretera TV2336 en direcció cap a Blancafort per poder creuar l'A-2. Tot just superada agafem una molt bona pista que ens durà entre camps de conreu, vinyes i un munt de masos i masies: Mas de Boquer, de Buisona, dels Frares, etc. ... El paisatge és el típicament mediterrani, on predominen alzines, pinedes i matolls. La pista ens deixa veure al front el Tossal Gros de Vallbona (804), cota màxima de l'extensa Serra del Tallat, i a mesura que ens apropem veiem uns cingles que per poder ser superats ens requereix enllaçar amb la carretera TV2338 un cop deixat enrera el Mas d'en Jover. Les marques ja ens indiquen aquesta variant per BTT que facilita la pujada cap al Cap del Coll (725, Km 52) des d'on carenem per la serra fins al Santuari del TALLAT (780). Està situat damunt d'un petit turó i per pujar-hi és millor deixar les bicis i apropar-s'hi a peu en un moment; la panoràmica que es contempla de l'Urgell, La Segarra, La Conca de Barberà i de la Serralada Prelitoral és fantàstica!. Ja entrem en la comarca de l'Urgell (Lleida) i ens dirigim per un preciós corriol que travessa el Bosc del Camí del Tallat fins a Montblanquet (627, Km 56,5) des d'on remuntem la Serra de Les Monges. En el descens vam baixar per un torrent que forma una trialera molt estreta i divertida plena de lloses de pedra amb molt bon grip que ens va entusiasmar i més al descobrir davant nostre una creu commemorativa amb el rerafons de Vallbona de Les Monges; és una de les imatges de La Ruta !. El Monestir de VALLBONA DE LES MONGES S.XII (485, Km 63) ha mantingut sense interrupcions comunitat de monges des de l'any 1175 i el poble que l'envolta es va fundar amb posterioritat a la seva creació. L'estructura combina diversos estils arquitectònics: romànic, gòtic, renaixentista i neoromànic conformant un conjunt d'elevada bellesa. En la capella central descansen les despulles de la dona de Jaume I, Violant d'Hongria. Vam aprofitar per dinar al mateix poble tot i que ja anàvem endarrerits sobre l'horari previst.
Continuem La Ruta passant pel Coll de l'Olla i en direcció est. El paisatge torna a canviar i ara ens trobem amb grans extensions destinades al conreu de cereals agafant tonalitats vermelloses i groguenques; tot un espectacle!. La pista del GR-175 és ràpida, en molt bon estat i la senyalització clara i precisa. Teníem tots els ingredients per anar tirant ràpid però els quilòmetres acumulats a les cames feien regular l'esforç i així poder gaudir de l'entorn natural i dels pobles sense presses. L'Enrique ja coneixia aquests camins però per mi eren tot un descobriment; amb pobles com ara Belltall (772, Km 74) o Forès (864, Km 80) en els que s'hi respira tranquil·litat i conviden a aturar-se en ells.
L'aproximació a Forès (La Conca de Barberà) és "complicada" però divertida: deixem bona pista per agafar un corriol que s'acaba transformant en una trialera pedregosa que ja tinc ganes de repetir. No la vam poder fer tota damunt la bici ja que hi ha trams força trencats i un desnivell que fa respecte (per no dir por). Sortint de Forès ens dirigim cap a Rocafort de Queralt per una altra baixada, en aquest cas, 100 % ciclable que ens baixa fins a la cota 550 des d'on haurem de remuntar fins al poble de Montbrió de la Marca (600, Km 88) per una forta pujada. Aquí vam consultar a un pagès si pujava gaire l'última dificultat orogràfica que ens quedava: la Serra del COMAVERD !. La seva resposta ens va tranquil·litzar: "... ara veureu que puja una mica i desprès anireu planejant fins al Puig ...". Doncs bé; d'això res de res !, el Puig de Comaverd (908) és una muntanya molt fotuda per pujar en BTT, clar que també cal posar el que us comento dins del seu context ja que portàvem 90 km a les cames i ens quedava amb prou feines una hora de llum. La distància és relativament curta, uns 3,5 km., però l'estat de la pista i un desnivell molt fort en els últims metres "van facilitar" que poguéssim contemplar un meravellós capvespre a canvi d'efectuar quasi tota la baixada a les fosques!. De totes formes encara vam poder gaudir d'un passeig per la Carena del Comaverd passant pel Coll de Valls (variant del GR-175 per a BTT) situat en la cota 740 i que dona entrada a l'Alt Camp. En dies clars s'albiren fins i tot els Pirineus des d'aquesta Carena ... haurem de tornar per comprovar-ho !.
Si la pujada fou dura, de la baixada pedregosa a les fosques encara me'n faig creus ! i sort que l'Enrique va ser molt previsor portant un llum que ens va ajudar força a localitzar marques GR. El GPS va esgotar les piles i la situació a partir de Cal Guixó (600, Km 97) cada cop era més perillosa damunt la BTT (ja no veiem bé les pedres) així que vam decidir afrontar quasi tot el recorregut a peu fins a El Pont d'Armentera (375, Km 104) ja que les piles del llum també començaven a fallar. Després de diversos errors d'orientació a causa de la foscor que van afegir uns 8 km extres a la ruta (en el track no hi apareixen ja que estan corregits), finalment vam entrar a Santes Creus uns minuts abans de la mitja nit realitzant un total de 117 km. reals. Vam necessitar un dia sencer però ho vàrem aconseguir !.
La Ruta del Císter es pot fer perfectament en un dia anant per feina, és a dir, res de contemplar Monestirs, ni pujar al Santuari del Tallat, ni parar a dinar en un Restaurant, ni fer fotos amb tranquil·litat, ni tant sols gaudir d'un parell de trialeres que passen per llocs molt singulars i si a més s'està en molt bona forma i es planteja la Ruta com una cursa fins i tot en mig dia es pot dur a terme. Encara que, pel meu gust, penso que no és el plantejament més correcte o encertat ...
Els que hem realitzar la Ruta comentada (L'Enrique i un servidor) som partidaris de, tal i com diu el llibre-guia LA RUTA DEL CÍSTER A PEU I EN BTT Ed. Cossetània I.S.B.N. 84-89890-33-1: " Vull pensar que el tipus de persona o persones que triïn aquest itinerari ho faran, amb molta probabilitat, per cercar la tranquil·litat del passeig, el ritme pausat, el gaudir de la natura i impregnar-se dels sons dels boscos i camins, i dels silencis dels edificis. ". Si comparteixes aquesta idea llavors potser és millor plantejar la Ruta en BTT en dos dies, i més si no l'has fet mai.
Els meus especials agraïments al meu company de fatigues, mestre incansable i paciència inesgotable; Enrique Belmonte. Si voleu accedir a la seva publicació: "Ruta del Císter Actualización"
Chus
|
|
