|
"Aquesta sortida, concretament la número 14 del llibre "En BTT per Sant Llorenç del Munt, l'Obac i Montserrat" de l'editorial Cossetània, Col·lecció Azimut núm. 8, haig de remarca que ens la va guiar un testimoni d'excepció. el mateix escriptor del llibre, Carles Sans i Ravellat, Tot un luxe! .
La travessa surt des de Rellinars, població situada privilegiadament a uns 360 metres d'altitud a l'extrem nord-oest del Vallés Occidental i a pocs quilòmetres de Montserrat, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i tocant els contraforts orientals de la Serra de l'Obac.
Iniciem el recorregut en direcció nord-oest creuant el GR-5 i prenent una pista que s'enfila cap a l'Ermita de Sant Felip Neri, zona molt boscosa amb abundants fonts. Un cop superat el Torrent de l'Esbarzer continuem guanyant altitud progressivament per pista forestal ampla i còmoda des d'on obtenim una estupenda visió de Montserrat.
Envoltem la Serra del Ginebral passant per la Carena del Cellers; aquesta zona boscosa està plena de torrents on destaquen els de Cellers i el de Cal Puigsoler. Un cop arribem a la cota dels 420m. iniciem un suau però revirat descens que, juntament amb un terreny moderadament pedregós, ens fa gaudir força fins arribar al Torrent de les Pasteres (339m); el qual hem de remuntar per una pista paral·lela i on el paisatge ens comença a captivar de valent, amb abundants matolls vorejant els torrents, espessos boscos de pins i alzines, algunes roques gegants i sovint amb masies abandonades al capdamunt dels altiplans, les quals teníem com a referència visual.
Posteriorment la pista ens duu al bell mig de la Serra del Ginebral (530m) des d'on podem contemplar diversos refugis o "Barraques de Vinya": són petites construccions de pedra que feien servir els pagesos per guardar eines i aixoplugar-se. Algunes de les Barraques estan sent restaurades per veïns de Rellinars. L'abundància d'aquestes edificacions donen una idea de la importància del conreu de la vinya abans de què la fil·loxera acabés amb els ceps d'aquesta zona. Això queda reafirmat per l'existència de diverses masies del S.XIX, la majoria abandonades, les quals ens fan imaginar una època històrica esplendorosa vinculada a l'explotació del conreu de la vinya.
Deixem enrera el Ginebral i ens introduïm per un sender pedregós envoltat de matolls i molt distret de recórrer que ens porta just a l'entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (540m) des d'on iniciem un trepidant descens per un tram del Camí Ral de Barcelona a Manresa. S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis les quals gaudien de certs privilegis així com d'una millor comunicació i, per tant, facilitava molt el comerç. D'aquí ve la necessitat de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin descansar. Amb la millora de les comunicacions, el Camí Ral es va anar convertint en un camí ramader. D'aquella època queden meravelloses mostres com ara l'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta: és impressionant el conjunt de ruïnes juntament amb la capella d'origen romànic recentment restaurada. Darrera de la capella hi ha una font que raja tot l'any i que aprofitem per esmorzar i poder contemplar l'estupenda panoràmica del Parc on destaca en la llunyania l'enorme Mola de Sant Llorenç. L'Hostal fou habitat fins l'any 1940 i per continuar el nostre recorregut el creuem sobre les nostres bicis per un passadís que a banda i banda conté diverses dependències així com quadres pels animals.
Continuem el descens deixant el Camí Ral, el qual ens portaria cap a Pont de Vilomara, i ens introduïm en el Parc Natural per un tram del GR-4 cap al Pla de la Mandra i l'enorme Riera de Santa Creu (282m) que destaca per les grans roques llises que obliguen a l'aigua a formar bonics salts d'aigua en el seu curs; és una passada !.
Després d'una gran baixada sovint ve una forta pujada; doncs bé, en aquest cas era de quasi 14 km. En l'aproximació a l'Església de Santa Creu de Palou, antigament sufragània de Mura, la pujada és moderada però un cop la deixem enrera el camí agafa uns desnivells no aptes per cardíacs, el meu pulsometre és va dedicar a "pitar-me" cada pedalada que donava !: a dalt de la "curta" rampa, just a l'entrada del camí que porta cap a El Farell, trobem una gran alzina coneguda com Alzina dels Penitents (440m) ..... trobo que no pot estar millor batejada !.
Continuem pujant, ara amb un ascens molt més moderat, i entrem en el Bosquet del Farell, zona densament poblada d'alzines i lloc de naixement de nombrosos torrents, el més rellevant és el de Les Ginestes el qual hem de creuar (500m). Seguim per la pista en lleuger ascens passant a prop de l'Ermita de la Mare de Déu de la Concepció i d'una masia abandonada on destaca l'espectacular singularitat de les gegants roques vermelloses que l'envolten a l'alçada de Mata-rodona (550m). Creuem el Torrent de la Font de l'Hort i localitzem un brollador d'aigua sobre una bassa que ens deixa sorpresos ja que hi trobem peixos de colors !. Després de refrescar-nos arribem a la Carena de La Fosca on destaca el Turó del Pujol (752m) que queda a l'esquerra de la pista i anem voltant un altre turó arrodonit que ens queda al front i amb poca vegetació en el cim. Aquest turó conté l'antic Hospital de Sang de Mata-rodona (no ciclable) que en època de la Guerra dels Carlins va tenir el seu "esplendor". Tot i que queda absolutament tapat, per alzines i roures, podem observar de lluny i a la mateixa alçada, una esquerda en el turó de grans dimensions i de forma triangular que dona cabuda a un petit habitatge amb sortida pels dos extrems. A poca distància es troba la Cova de la Cort Fosca que dins seu amaga la Font Fosca.
La pujada s'endureix una mica més fins a situar-nos en la cota màxima de la sortida: a 711 metres, quan tot just arribem a prop de la Font del Racó Gran situada en ple Parc Natural. El camí es torna més pedregós i estret quan arribes a la Carena de l'Espluga. Just a sota del Turó de l'Espluga de 726m. trobem un conjunt de cavitats en la roca vermellosa força espectaculars de veure conegudes com La Balma de l'Espluga.
A partir d'aquí comença un curt però brusc descens per sender trialer inciclable fins a creuar el Torrent de la Font de la Cansalada (594m) on recuperem un sender ciclable envoltat d'una gran roureda molt humida, ombrívola i feréstega, quasi impenetrable. Aquest sender continua baixant paral·lel al sender però d'una forma més moderada, que no fàcil! trobem roca recoberta de molsa, algunes arrels "traïdores" i pedra llisa i/o arrodonida per l'efecte de l'aigua ...... una mica tècnica diria jo !. De sobte ens sorprèn una pujada pedregosa amb un desnivell considerable que a part de trencar-me el ritme, en va fer baixar de la bici per anar un troç peu; reconec que em va tombar !. De totes formes el tram més dur és molt curt ja que posteriorment se suavitza i es pot pujar perfectament. Tota aquesta forta pujada, d'uns 2 km. ens permet superar la Serra Llarga de Casajoana (620m) i arribar a connectar un altre cop amb un petit tram del Camí Ral.
Sortim del Parc Natural deixant el Camí Ral i encarem el descens per pista forestal en direcció Rellinars. Passem per Casajoana (417m), on trobem una curiosa bassa d'aigua amb teulada i continuem baixant resseguint el Torrent de la Font d'en Sala fins arribar al punt de partida: Rellinars.
Com haureu pogut observar, quasi em quedo sense paraules per descriure aquest travessa; em penso que les he fet servir totes ! No cal dir que és del tot recomanable però també cal remarcar que la dificultat és mitja-alta i el perfil és bastant trencador.
Especials agraïments als "pathfinders" de la ruta: CARLES SANS, FELIP i JORDI els quals, a part de guiar-nos perfectament, ens han il·lustrat amb tot luxe de detalls amb els seus comentaris; alguns dels quals he recollit en el que acabeu de llegir.
Gràcies a tots els que heu participat en aquesta fenomenal travessa. Fins a la pròxima !!."
Chus
|
|
