|
"Internet es la hòstia.... veient amb quina facilitat s'ha pogut orquestrar i compartir un matí de BTT i esmorzar amb uns fins ara desconeguts coleges que es belluguen per l'altre extrem de la província; haig de fer un esforç per imaginar com hagués estat possible això sense la finestra oberta de la gueb. Si senyor, com podeu veure a les ultimes sortides publicades, a BttMania ens estem enriquint d'experiències i de vivències, fruit de la relació que neix a la gueb amb altres aficionats a la BTT . ¡I encara ens queden amics i noves rutes per conèixer!
Aquesta sortida pel Maresme, amb inici i final a Premia de Mar, surt del contacte d'Iban-Chippie de la ACCMIC (http://www.accmic.com) amb el nostre guebmaster Ferran a través del "fòrum" de BttMania. I, per suposat, " este envase es de retorno" amb el que s'ha d'entendre com la primera part d'una sortida (i un esmorzar) que tindrà la seva continuació al territori ACCMIC , el Garraf.
La gent de BttMania tenim aquesta zona del Maresme bastant coneguda, així i tot vàrem preparar una combinació de traçat nova per nosaltres on vàrem "copy-pastegar" diferents rutes habituals , intentant enllaçar els enclavaments típics de la Serralada Litoral (Sant Mateu, Creu d'en Boquet, Dolmen de la Roca d'en Toni i el Cèllecs), amb baixades tècniques i trialeres, fugint una mica de les pistes més amples i senzilles per indicació d'en Ferran (i alegria meva) sobre les preferències dels nostres convidats.
La sortida, a les 8:30 del matí , la fèiem des de el pàrking de ".......La Isla Fantasia......" (això s'ha de llegir forçosament amb veu de Justo Molinero) i allà vàrem conèixer als nostres companys de la ACCMIC a aquesta matinal de diumenge...
Iban/Chippie, Ignasi/JB, Xavi/Blancaneus, Alfonso/Makoki i Carlos/Treky
Nosaltres no i érem tots, però la representació era prou suficient: en Ferran, en Chus; en Sergio, en Xintu, en Carles Batlle, l'Andreu i un servidor (J) .
Així que som-hi.... 12 bicicletes cap a la muntanya. La ruta prevista s'articulava , com moltes a la Serralada Litoral, al voltant del GR92 , que tant aquí com al Corredor i Montnegre, es la columna vertebral que pràcticament carena les muntanyes paral·lelament a la costa . Des de Premia pujarem cap a Vilassar de Dalt i des de allà direcció Cabrils, on la carretera interior agafa una bona rampa, trencant a la esquerra al coronar a l'alçada del cementiri per començar l'ascens cap a la Creu d'en Boquet, encara un quilòmetre de pista asfaltada i despres la típica pista ample, amb terreny compactac i el saulò superficial característic d'aquesta zona, envoltada de pins i ampliant les vistes sobre el mar a mida que guanyàvem alçada.
Primera aturada a la Creu d´en Boquet (359 metres) , on reagrupem i des d'aquí vàrem fer un bucle que ens pujava a Sant Mateu per un corriol bategat com "Vietnam" i que aquestes últimes setmanes les excavadores, suposem que per qüestions de serveis forestals i prevenció d'incendis, s'han encarregat de rebategar com "Hong-Kong boulevard". Aquesta pujada discorre per la versant ombrívola de la Serralada i aquí el pi es substitut per alzina i roure i els camins (amb el permís de les excavadores) son normalment mes "íntims" i "tranquils" . Sense les dificultats que esperàvem (des) gràcies a l'acció de les maquines, vàrem arribar a la font de Sant Mateu , d'on iniciem la primera de les trialeres del matí , que tancaria el bucle i ens retornaria a la Creu d´en Boquet.
Aquesta trialera, ample però trencada per les pluges i les motos (i nosaltres els bikers segur que alguna cosa tenim a veure també) ja ens va ensenyar quina classe d'elements tindríem per companys. Una baixada tècnica per nosaltres, que no va suposar cap problema pels nostres amics de la ACCMIC. ¡¡¡ Això és nivell (com a mínim per les nostres capacitats) !!!.
Tanquem el bucle i ens reunim de nou a la Creu d´en Boquet i des d'allà vàrem resseguir el GR-92. La Roca d'en Toni amb la foto de rigor i continuem, trencant a la dreta al Coll de Porc per dirigir-nos direcció la Mútua de Cabrils. A mig camí, de nou deixem la pista, que tornava a carenar i a donar-nos vistes al Maresme, per endinsar-nos per la dreta de nou al bosc per un bonic corriol i començar el descens cap a Òrrius on teníem previst l'esmorzar (gràcies a Deu que encara queden bikers que també compaginen el plaer de la bici amb el de la taula).
L'incident del dia no va tenir res a veure amb caigudes ni avaries, sinó amb "la pitanza". Inexplicablement, l'amo del bar on teníem (i parlo en passat) costum d'esmorzar a Òrrius , Can Jordi, ens va muntar una bronca terrible per deixar les bicis al carrer ocupant la vorera. Raó no li mancava, ja que 12 bicis ocupaven tota la vorera, però les raons es perden cridant, així que vàrem canviar de bareto un cop ja érem entaulats. I això sap especialment greu quan tens "convidats" de ruta, encara que els amics de Castelldefels no vàrem posar objecció alguna a tant moviment de taules, de bicis i de bar.... Finalment ens vàrem revenjar del mal moment amb safates de truites de formatge i porrons de clares....¡¡¡Que diferent es veu tot després d'omplir "el buche"!!! Fins i tot vàrem tindrà que aturar al Carles Batlle que li volia fer "un calvo" l'impresentable d´en Can Jordi
Ens quedava pujar al Céllecs per tindré les ultimes vistes sobre el Vallès i el Montseny i l'últim descens, així que, per guanyar temps, vàrem pujar per la carretera Orrius-La Roca fins al coll, a Sant Bartomeu , on recuperem l'omnipresent GR92 fins l'inici de l'ascensió al Céllecs. Aquesta pujada és per una pista en bon estat general excepte algú pas trencat i molta pendent, i en uns 20-25 minuts de pujada, arribarem a la cota més alta de la Serralada , 534,6 m, on estan situats els repetidors i les antenes de telefonia de la zona. El descens, molt trencat i molt ràpid, va tornar a ser una demostració dels coleges de la ACCMIC, on un servidor va tindré que anar al 120% per intentar no perdre'ls de vista.
Una altre vegada al GR92 per desfer els nostres passos, el deixem per la esquerra 500m més a baix de la Roca d´en Toni per començar a baixar per un tram de pista i finalment per un corriol que ens deixa dintre mateix de Vilassar de Dalt. L'única dificultat tècnica de la baixada, un esglaó encaixonat, tampoc va suposar cap problema pels nostres amics.
Cap a les 2:00 pm tornada al pàrking de "...La Isla Fantasia....." (otra vez el Justo Molinero con el Choped Carmona...) on tothom 'acomiada fins la propera , aquesta vegada al Garraf.
Vull agrair una vegada meés als amics de la ACCMIC per la seva companyia i el seu bon humor aquest matí de diumenge de més de 1000 metres de desnivell acumulat, de 32 km de bici de muntanya i de baixades a un nivell que ens ajudarà a "recolocar" els nostres culs.....Alguns dels nostres (jo entre ells) ja tenim mal somnis a les nits pensant en noms com "la bajada del moro" o "la trialera del cojo" que ens esperen al Garraf.
Fins aviat."
JR
|
|
