|
" Els BttManiàtics, després de diverses deliberacions, vam decidir anar masivament cap al 2n Open Natura de la temporada 2003.
La població d'Els Prats de Rei (550 hab.) situada en l'altiplà segarrenc de la comarca de l'Anoia a uns 600 m. sobre el nivell del mar i molt a prop de Calaf va ser el punt de trobada d'aquest Open. D'Els Prats de Rei destaca l'elevat Campanar de Santa Maria i la Plaça Major Porticada.
Iniciem l'Open sortint del poble en direcció Nord per pista "relativament" ampla però la més que notable participació de bikers va provocar alguns embussos que sempre van bé per fer unes fotos de la zona !, caracteritzada per grans extensions de cereals. Un cop superada la Riera de Sant Pere (650m) es va estirar ràpidament el grup coincidint amb una pista ampla que envolta la Plana del Benet per la vessant nord fins al Collet dels Pastors. Això ens deixa en el terme municipal de Sant Pere Sallavinera, l'única població de la zona que té una important massa forestal. L'entrada al poble és per un sender revirat que travessa una pineda en moderat descens.
Continuem la travessa per arribar a l'estret "túnel-canonada" que ens permet creuar l'Eix Transversal i deixar-nos als peus d'una pujada per pista pedregosa i amb un fort desnivell del tot necessari per coronar la Costa de Les Feixes i arribar al nucli rural de La Llavinera. Aquí comença un tram amb moltes petites variacions en l'altitud, però mai acabant de fer pla del tot. Estem travessant la zona anomenada Els Planets. El perfil d'aquest Open és com el d'una serra gastada; les oscil·lacions altimètriques són continues però molt irregulars. Agafar un ritme constant era btt-ficció o molt difícil per nosaltres !.
Seguidament ens dirigim cap a la Plana dels Seguers (695m.) des d'on s'inicia una fenomenal pujada d'uns 2 km. per remuntar la Serra de Montaner i coronar el Turó de Boixadors (863 m), visible des de quasi tota l'Alta Anoia. Just a sobre del Turó trobem el Castell de Boixadors de l'any 1014 i actualment en procés de restauració, en el qual destaca l'església del S.XI i una espectacular i elevada torre cilíndrica en bon estat de conservació. El lloc gaudeix d'una esplèndida panoràmica de l'Alta Anoia, sud del Solsonés i de la Serra del Castelltallat (entre el Solsonés i el Bages).
En aquest indret l'Organització, amb molt bon criteri, va fixar l'esmorzar que va servir per reagrupar a tota la colla excepte al nostre company Ramón que es va perdre i va aprofitar per realitzar 5 km. "extra" abans d'arribar al castell .... encara no se sap si va patir una "adducció" !. Sort que tenia una bona referència (waypoint): la torre del castell es veu d'una hora lluny !!. Aprofito per comentar que la senyalització no era del tot correcta en un parell de trams del recorregut però que en línies generals és pot considerar suficient per no embolicar-se gaire; sempre hi han excepcions !.
El posterior descens cap al nucli rural de Boixadors (630 m) estava clarament diferenciat en dos trams. El primer tram del descens era una pista molt pedregosa i amb força desnivell on els frens van treballar de valent, mentre que en el segon tram ens endinsàvem en un sender revirat, ràpid i amb un parell de canvis de rasant que encara em posen els pèls de punta només de pensar-hi.
Seguim baixant per pista resseguint el GR-7 al llarg d'un quilòmetre i agafem direcció cap a la Romegosa (650 m) però, en aquest tram ens trobem de nou amb la Costa de Les Feixes i per remuntar-la tenim una durísima pista que en 350 metres ens feia guanyar 70 metres d'altitud ..... un 20 % de desnivell !. Aquesta ascensió ens torna a situar en l'altiplà d'Els Planets on recuperem forces per fer el descens d'aquesta Costa per la mateixa pista que a l'anada, superant de nou l'Eix Transversal i creuant el poble de Sant Pere Sallavinera.
Agafem una variant per pista, que ressegueix un tram del GR-7, i a l'alçada de Seguers (Rodelles 610 m) l'abandonem per entrar en un sender envoltat d'un espès bosc de pins i sotabosc on les arrels i algunes roques el convertien en semi-trialer; sens dubte es tracta del millor sender de la travessa no tan sols pel contrast de l'entorn natural sinó també pel caràcter més tècnic de l'ascensió que ens duu fins a Les Coromines (650 m) envoltant la Plana del Benet per la vessant sud. Seguim, ara per asfalt, dirint-nos direcció Est cap a la Riera de Sant Pere. A l'alçada del la Torre dels Xiquers ja em recuperat pista i ens desviem cap les Solanelles (686 m) per una pujada bastant pedregosa que ens deixa al damunt de les Costes de Solanelles en una còmoda pista forestal. Per baixar d'aquestes Costes ens trobem amb una "sorpresa": un sender amb uns brutals desnivells inicials, els quals eren compromesos de baixar fins i tot a peu !. Després de recuperar pista ja entrem a Els Prats de Rei per completar una satisfactòria ruta per una zona geogràfica que tenia del tot inexplorada: l'Alta Anoia.
I no volia tancar sense unes paraules d'agraïment a tots els que ens van acompanyar en un moment o altre de la sortida: Andreu de Premià, Javier Viladecavalls, Carles Sans i Felip de Rellinars, Jaume d'Alió, Jordi de Bicisport i a tot l'equip de Mobles Miranda que ens anem trobant de cursa en cursa i com no als meus companys BttManiàtics (Xintu, JR, Ramon, Juan, Sergi, Enrique i Ferran)
Gràcies a tots."
Chus
|
|
