|
" La travessa la vam iniciar des de Montblanc, capital de La Conca de Barberà situada a 350 metres d'altitud i a molt a prop de la confluència dels rius Francolí i Anguera. Sortim del municipi resseguint l'exterior de la muralla que envolta el nucli antic fins a l'alçada del Santuari de la Serra. Aquí agafem el GR175 - és el de la Ruta del Císter - direcció l'Espluga de Francolí, inicialment per pista ampla i pedregosa, que va pujant suaument; és l'anomenat Camí de Sant Joan.
Sense deixar el GR, el qual es va fent cada cop més estret, creuem un parell de barrancs; el de Sant Joan i el de La Tossa. Aquí trobem el sender bastant trencat i amb una mica de fang però és manté ciclable. Arribats al següent barranc, el Barranc l'Ermita, l'encarem per endinsar-nos en les Muntanyes de Prades per una bona pista en moderat ascens fins a l'Ermita de la Santíssima Trinitat (Font de Les Tres Virtuds); l'actual edifici és de 1790 i substitueix una anterior ermita del segle XIV. El camí va reseguint la vall formada per aquest gran barranc caracteritzada per uns paratges densament poblats d'alzines, roures i cirerers d'arboç fregant ja els 650 metres d'altitud. Després de deixar enrera l'Ermita deixem el GR, el qual ens portaria cap a Poblet, i iniciem un llarg i preciós ascens pel Camí de La Pena ..... no m'ho invento, es diu així !. I la veritat és que alguns de nosaltres vam pujar amb "penes i treballs" ja que el desnivell s'accentua de sobte i el traçat es torna molt sinuós durant el primer quilòmetre. Això ens permet situar-nos ràpidament per sobre dels 850 m. al passar per davant de la Font de l'Aigüeta, que dona entrada al Bosc de Poblet: zona molt rica en fonts i barrancs (rieres); no heu de patir per obtenir aigua. En aquest punt enllacem amb el GR714.
És espectacular el paisatge i la panoràmica que de La Conca de Barberà es pot contemplar durant tota la pujada. Cal destacar el "mirador" natural proper al Pic de l'Àliga de 1052 m. on vam aprofitar per esmorzar i recuperar forces. La pista forestal combina llargs trams de desnivell moderat amb d'altres més planers fins al Coll de La Mola deixant enrera el Tossal Ras de 1086 m., on el bosc que ens envolta és de caràcter alpí i els arbres exhibien les "ferides" provocades pel pes de les últimes nevades del mes de febrer. Arribem a la Mola del Guerxet per una pujada pedregosa. El desnivell se suavitza fins a deixar-nos just sobre un majestuós altiplà d'una gran bellesa: la Mola dels Quatre Termes 1120 m., també coneguda com a Mola d'Estat, situada en la frontera entre La Conca i l'Alt Camp. En total uns 18 km. de pujada per coronar la Mola, estupenda ascensió diria jo !. La panoràmica que tenim des de la Mola és excel·lent, quedant-nos al front la vall formada pel Riu Brugent i on es divisen al fons els Boscos del Perutxo, la Serra de l'Embestida i de l'Avenc (Mont-Ral).
Retornem per la mateixa pista fins al Coll de La Mola en suau descens. En aquest punt agafem una pista que ens porta cap a Rojals (pedania de Montblanc) on el camí, bastant pedregós, i el desnivell, cada cop més pronunciat, ens fan gaudir força de la velocitat creuant petites rieres i superant canvis de rasant a més de 40 km/h. Un cop a Rojals tenim un petit tram de la carretera, la TV-7042, fins a connectar amb un altre descens per sender revirat però molt trepidant i espectacular que ens porta al Mas del Magí. A l'alçada de Rojalons deixem el sender i tornem a entrar a la carretera, que hem deixat anteriorment, per continuar amb el descens: moltes corbes tancades combinades amb trams de fort desnivell ens fan pujar l'adrenalina amb alguna que altra derrapada de rigor; és com un Rally de Muntanya en BTT !. Sortim de l'asfalt un cop fet la baixada de la Serra d´en Bardina per introduir-nos en un petit sender que ens duu a l'Ermita de Sant Josep situada just a l'entrada del nucli antic de la vila de Montblanc, on acabem aquesta espectacular travessa: només cal veure les fotos !!.
Agraïments pel Carlos, el Javier i en especial pel "pathfinder" de la ruta: TON CASTRO. Igualment per Jaume Duran que en tot moment s'ha bolcat per nosaltres.
Gràcies a tots."
Chus
|
|
