|
" Després de la dura jornada del dia anterior en La Portella Blanca i de l'encara recent ascensió al Prat d'Aguiló (feia dos dies), el fet d'iniciar el tercer dia consecutiu de ruta per aconseguir coronar un tercer 2000 en bici em tenia bastant inquiet abans de començar a pedalar: no tenia gens clar de com ens respondria el cos: si ens aguantaria dignament !. El "pathfinder" d'aquesta nova travessa tornava a ser l'Enrique, que ens va tranquil·litzar comentant-nos que la ruta prevista era molt progressiva i factible de realitzar a plat mitjà: com així va ser.
L'objectiu d'aquesta travessa era efectuar una aproximació al cim més alt del Ripollès i dels Pirineus Orientals: El Puigmal (2910m); partint des de la vessant francesa fins a l'alçada del Puig Dòrria (2547m) o Pas dels Lladres. Diuen que fins que no s'ha pujat al Puigmal ningú pot anomenar-se "excursionista": tindrem que esperar a tenir una altra oportunitat !.
Per iniciar el recorregut ens vam desplaçar fins a la petita població francesa de Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya) situada molt a prop de la frontera per Puigcerdà i a una cota de 1200m. Després de fotografiar-nos en la singular església del poble vam arrencar en direcció sud cap als Pirineus Orientals travessant un pont sobre el Riu La Vanera (afluent del Segre) on ja enllacem amb una ampla pista forestal que no presenta cap dificultat i que ens endinsa entre extensos boscos de pi negre acotats entre dos rius: a l'oest el Riu de Vilallobent ("regant" la frontera) i a l'est el Riu de n'Aragó. De seguida agafem una considerable altura ja que la pista, malgrat no tenir forts desnivells, manté un constant pendent que facilita dur una cadència molt uniforme; tal i com ens va demostrar un cop més en Juan: ens va fer una exhibició del que significa rodar ràpid damunt d'una bicicleta de muntanya !.
Travessem el bosc de La Creueta (1400m, km 3,5) per la pista que es troba en perfectes condicions cosa que ens permet avançar ràpidament cap el Roc del Quer (1633m, km 6,8) per continuar amb un pendent més suau fins creuar-nos amb una torrentera que ens permet "repostar" aigua fresca i fer un petit mos amb les galetes que portava el "cheff" oficial de Bttmania per Catalunya: en Sergi (Primo). Aquesta torrentera (1781m, km 9,3) neix en el Ras de la Basseta i acaba convertint-se més endavant en el Riu de n'Aragó que he citat anteriorment.
Enllacem amb un tram de carretera tot just al superar el Torrent de Palau i arribem a un mirador natural just damunt del Bosc de l'Orri Andreu (1860m, km 11,2). La panoràmica és excel·lent quedant-nos cap al nord l'Alta Cerdanya amb el pobles de Palau de Cerdanya i Osséja en primer terme, a l'est ja vèiem El Puigmal, cap a l'oest la Baixa Cerdanya i a sud-oest tenim la Tossa d'Alp. Val la pena aturar-se una estona en aquest paratge que fins i tot disposa d'un banc de fusta per asseure's. Després de fer les fotos pertinents continuem avançant per asfalt passant a prop d'una zona de picnic anomenada la Jaça de l'Orri d'Andreu i no deixem carretera fins superar el Coll de Pradelles (2000m, km 15). A mesura que anàvem pujant d'altura la bellesa de l'entorn augmenta si bé a partir de la cota 2000 s'observa un important retrocés en la frondositat dels boscos que deixen pas a prats cada cop més extensos plens de flors (predominant grogues i liles).
Tornem a enllaçar amb una altra carretera molt poc transitada (2108m, km 16,8) que duu cap al Cim de Coma Morera (2213m, km 18,5) per un suau pendent (5,8 %). De fet aquest cim precedeix l'entrada al Coll de Sant Salvador (2191m) que comunica amb tres plans coberts de prat alpí: Pla de l'Ovella Morta, Pla de Comanera i Pla de les Salines.
En la Coma Morera se situa la fita fronterera nº 504 des d'on és té una magnífica panoràmica del Puig de Dòrria i d'El Puigmal (est), de la Collada de Toses al sud (1821m) i de La Tossa Plana (sud-oest). Sentíem una gran satisfacció per haver coronat un tercer 2000 amb les nostre bicis i veient la impossibilitat d'arribar al Pas dels Lladres per qüestions horàries vam decidir gaudir d'una bona estona en "companyia" d'uns cavalls que ens van rebre just en el Cim de Coma Morera: tenen bon olfacte per detectar les barretes energètiques !. La veritat és que eren molt mansos i de seguida Juan va començar a repartir barretes formant una cua de cavalls que volien tastar-les ...... és d'aquells moments únics (inesperats) per recordar.
No teníem cap ruta alternativa per efectuar el descens i com tampoc no teníem gaire temps per efectuar una "expedició" vam retornar cap a Palau de Cerdanya pel mateix camí que de pujada. Tot i això, Ferran no es va poder estar de portar-nos per una petita variant molt més tècnica (1321m, km 34,5) i divertida de fer que ens va agradar força i que ens comunicava de nou amb la pista principal. Acabem per entrar a la plaça de l'església de Palau per un carrer amb forta pujada completant una preciosa travessa pirinenca de gairebé 37 km.
Per últim voldria destacar als bttmaniàtics que han participat en aquesta sortida: Enrique, Ferran, Juan i Sergi (Primo) .... no se'ls acaba mai la corda per anar en BTT; així m'agrada !. Fins la propera.
Chus
|
|
