|
"Una petita representació de BttManiàtics vam animar-nos a participar en el naixement d'una nova travessa en el Berguedà: LA CATLLARÀS 2003. Sense dubte una de les millors que hem fet per l'espectacular entorn natural (pre-pirineu), el fenomenal estat de les pistes forestals, corriols i trialeres (quasi verges) i pel gran i eficient desplegament organitzatiu.
El recorregut surt de Sant Julià de Cerdanyola, poble situat a l'Alt Berguedà a uns 980 metres d'altitud limitant amb els contraforts occidentals de la Serra del Catllaràs, al sud-est del Cadí-Moixeró. Aquesta privilegiada situació orogràfica obliga a escalfar bé ja que tot just deixem el poble ens trobem amb una pista forestal amb una pujada pràcticament continua d'uns 9 km. superant 720 metres de desnivell passant pel bell mig dels boscos d'Els Serrats.
Les fagedes i pins deixen pas al pi negre, l'avet i pastures d'alta muntanya a mesura que ens enfilem cap a la cota 1500. Ràpidament ens n'adonem que l'esforç paga la pena: després de superar un revolt molt dur s'ens apareix la inconfusible silueta del Pedraforca mantenint un tou de neu i a mesura que guanyem altitud la seva panoràmica resulta cada cop més impressionant. Em resultava molt difícil combinar les meves dues grans aficions: BTT i fotografia !.
En el Camp de l'Ermità trobem el primer avituallament i desviament entre ruta llarga (35 km) i curta (22 km). Triem la llarga per continuar pujant amb una intensa calor fins arribar al Pla del Catllaràs en la cota 1700 on fem un dels trams que més ens va agradar iniciant un bucle amb inici i final en el Roc del Catllaràs (1685m) per envoltar el Serrat de l'Amorriador (1717m) dins d'un bucòlic paissatge alpí amb tots els seus ingredients: avets, pastures, vaques ..... només faltava la Heidi repartint begudes isotòniques !.
Des d'aquesta zona arribàvem a albirar el Coll del Pendís al bell mig del Cadí-Moixeró i les fondalades que forma el Riu Llobregat.
De tornada cap al Roc deixem a la nostra dreta El Pedró (1765m), cota màxima de La Serra del Catllaràs, i prosseguim per pista pedregosa però ara baixant progressivament de cota superant el Coll de Seba. Més endavant ens vam sortir una estona de la ruta marcada per l'Organització per apropar-nos al Mirador del Roc de la Lluna: és del punts més destacables de la travessa ja que et deixa encarats just enfront de l'extrem oriental del Cadí on vam identificar La Molina i més cap a l'est, ens va semblar albirar el singular perfil del Puigmal ple de neu, i en la vall que ens hi separava vèiem el Llobregat obrint-se camí a l'alçada de La Pobla de Lillet; tot plegat era un gran espectacle natural. En aquells moments vam aplicar al peu de la lletra allò de: "travessa no competitiva" i gràcies a la compressió i paciència dels meus companys de fatigues, Sergi i Enrique vaig poder capturar unes bones fotografies. Aquí es podia triar entre una trialera pedregosa amb força desnivell o bé continuar per pista forestal. Totes dues alternatives et duien cap al Xalet del Catllaràs; peculiar construcció que ajunta façanes i teulada realitzada per Antoni Gaudí l'any 1905.
Continuem baixant envoltats d'arbredes que superaven els 10 metres d'alçada i formacions rocoses molt curioses. A destacar les fagedes que envolten el curs del Torrent de Vallfogona. Un cop superat aquest torrent iniciavem l'exigent pujada de tornada cap al Camp de l'Ermità que ens deixa fregant la cota 1500. El posterior descens és una passada ! : intercala corriols d'una vegetació molt tancada, que en alguns moments arribava a formar túnels naturals, amb d'altres trams trialers bastant ciclables amb abundància de roques i arrels tot reseguint el GR-4 que ens deixa a tocar del Santuari de Falgars (1280m) situat al capdamunt de la Collada de Falgars i on l'Organització ens tenia preparada una butifarrada que va anar molt bé per recuperar forces.
Iniciem un curt descens per carretera que es veu trencat per la també breu però dura ascensió a la Collada de Sobirana i tot just superada deixem l'asfalt per connectar amb el GR-4.2 on ens trobem una varietat de camins sorprenent: pistes que creuen pastures, pistes amb roques i fort desnivell ascendent, corriols de baixada ràpids i tècnics, singletracks obrint-se camí entre el sotabosc i un cop deixem enrera La Quadra ens retrobem amb boscos de pins per on les trialeres agafen tot el protagonisme. Si bé és cert que els primers compassos de les trialeres ens van acollonir s'ha de reconèixer que a la que et deixaves anar no hi havia qui et parés, els esmorteïdors s'ho menjaven tot de forma quasi miraculosa ja que l'elevada irregularitat del terreny, el fort desnivell i la conjunció de grans roques, pedres, pedretes i algunes arrels t'obligava a fer tot tipus d'equilibris i sense tenir gaire marge d'error per passar entre els arbres. Després de superar aquest tram, tècnicament dur, enllacem amb una pista que ens permet relaxar-nos tot just abans de finalitzar aquesta meravellosa travessa pel Catllaràs en la zona esportiva de Sant Julià de Cerdanyola.
Haig de felicitar a l'Organització de La Catllaràs (Roger, Josep Valls i a tota la resta); es nota que s'ho han currat moltíssim per a que tot sortís a la perfecció i la veritat és que la primera Catllaràs ha deixat el llistó molt alt. El marcatge de la ruta ha estat correcte amb algunes petites salvetats. Donat que el desnivell acumulat supera els 1500 metres en 35 km. és d'agrair la possibilitat que hi ha d'escurçar o facilitar la ruta en diversos punts dels recorregut. En la pròxima edició de ben segur que mirarem de tornar-hi i si podem ja ens escaparem abans de què passi un any !.
Per últim voldria fer un especial reconeixement pels BttManiàtics que han participat: Enrique Belmonte i Sergi (PrimoPaco) ... amb tanta foto i quina santa paciència han demostrat !."
Chus
|
|
