http://bttmania.org

Argentona-Mataró-Dosrius sobre la nova Campmajó GR7

Data: 26 de gener de 2003
Recorregut: 28,1  km
Comarca:
Maresme

Les nostres opinions

" ....Aquesta sortida va ser inesperada per nosaltres.

La setmana anterior, uns quants BttManiacs estàvem intentant seguir a cop de GPS la Pedalada de la ROCA 2002 i, per segona vegada, ens tornàvem a embolicar a la zona del camp de trial proper a la Roca, on ja havíem acabat pujant las bicis a coll un més enrera intentant fer aquesta mateixa ruta.

Per sort per nosaltres (jo mateix era un dels "sabuesos" del GPS i els companys em començàvem a mirar d'una forma gens tranquil·litzadora..) varen aparèixer en Llorenç, en Lluís i la resta de la tropa Campmajó que, amablement es van oferir a guiar-nos després de les presentacions i salutacions d'obligatori compliment per tot cavaller biker, i constatar per alegria nostre , i sobre tot d'en Ferran, que coneixen la pagina web de BttMania. Allà mateix la vàrem fer petar a sobre d'una de les màquines que portaven aquests nois, la Campmajó GR7, una doble amb l'alumini polit, aspecte de proto impecable i d'una notable lleugeresa (menys de 11 Kg ens van comentar). D'aquells comentaris i de posteriors contactes va néixer l'oferiment d'en Llorenç "... efectivament és un proto, si voleu provar-la, aquest diumenge es una bona ocasió"

Dit i fet, el dissabte tarda vàrem passar en Xintu i jo pel taller-botiga d'en Llorenç, 100% BTT d'Argentona, per concretar el tema. Us haig de dir que, a banda de la bici i dels camins que vàrem conèixer l'endemà, per mi el millor va ser xerrar una estona amb un apassionat de la bici de muntanya com en Llorenç, amb una manera d'entendre aquesta afecció quasi més com una forma de vida que com un hobby d'un matí a la setmana. Vaig gaudir de la visió de la seva taula de treball plena de plànols i mapes i de les seves explicacions de com preparava tal ruta amb els amics, de les excursions de molts dies i poca roba, i de com els corriols i els senders de moltíssims llocs de CAT i de la resta d'Espanya havien anant dibuixant el seu propi mapa al dintre del seu cap. ¡¡¡Un personatge, si senyor, reflectit ja al seu e-mail... elsherpa@telepolis.com !!!

Així, el diumenge sobre 3 quarts de 9 sortíem de Argentona amb l'idea de anar a veure els companys que participaven a la Duatló de Mataró. En Xintu deixava la seva bici a la botiga i iniciava el test de la GR7. Per davant , en Llorenç marcava el ritme i el seguíem la resta, Sergio, Juan, Ferran, Riki i jo, que com sempre, tancava "el pelotón" a moooolts metres dels companys. Vàrem travessar la riera d'Argentona i amunt cap a la urbanització de Can Vilardell, primer per una pista sorrenca que va ser la tònica del dia (jo crec que poques vegades he fet tants quilòmetres sobre sorra com aquest diumenge) després per pista i finalment per corriols entre pins i amunt. En Xintu de quan en quan m'acompanyava a la cua ja que els nous canvis XTR que muntava la GR7 no els tenia massa clars i fallava algun canvi de plats. Des d'allà vàrem baixar per la urbanització fins la pista d'atletisme de Mataró on tenia lloc la sortida i arribada de la esmentada duatló, més que rés per veure els companys i donar ànims. Una altre vegada amunt fins a Can Brugera i després ...¡Als corriols! . Vàrem anar seguint una mica l'itinerari de la cursa ciclista de la duatló , però retallant sempre, guiats pel Llorenç, per corriols i trialeres entre pins i alzines i amb alguna "enfangada" inclosa, . En Xintu anava gaudint cada vegada més de la GR7, però ell mateix us ho explicarà. Un cop vàrem agafar als boscos de Can Gel la "bici-escombra" de l'organització (per cert, una Campmajó).. varem iniciar la tornada per la riera dé Can Rimbles cap a Dosrius i d'allà vàrem pistejar pel Torrent del Coll , vàrem agafar un tros la carretera de Dosrrius a Llinars per anar per feina i una altre vegada al bosc , per un camí tancat, sense empremtes de cap tipus, fins a dalt de Sant Carles. Des de aquest punt....¡ A gozarla!... una baixada preciosa on en Llorenç anava combinant camins amb corriols pel bosc i trialeres . Arribàvem just per sota de la entrada del túnel de la B-40 i ja només ens va quedar planejar fins a Argentona. En total, una mica mes de 30 km i casi 4 hores de la BTT que a tots ens agrada (o quasi a tots...).

Com a resum...
La bici : La vaig agafar poc, pràcticament baixant sempre o planejant , així i tot aquesta es la meva discutible opinió...
-La conducció: La vaig trobar lleugera, fàcil d'accelerar i amb poc bob (jo tinc una Stumpjumper FSR '01 i la noto mes "activa") amb la meva poca experiència crec que és el concepte adequat d'una XC doble. Els meus companys reportaven un petit "roce" del peu amb les vaines que jo no vaig notar (ja em passa amb la meva Specialized i potser estic acostumat)
- Els components: En Llorenç ens va comentar que ells només vendran els quadres. Així i tot , tinc que dir que no em van convèncer els XTR nous amb una sola maneta , la frenada la vaig trobar falta de tacte i potencia (V-Brake Avid, jo tinc els mateixos frens però amb maneta AVID dial 5 i per mi van molt millor) i la forquilla (SID) la vaig trobar tova i sense precisió, però ja ho esperava per anteriors experiències on conjugàvem els meus quasi 100 kg amb Rock Shox. Com veieu, aquests no són els components que jo muntaria a aquesta bicicleta, però això té fàcil solució i no és un problema de la bici sinó del client i del que vol pagar i fer amb la bici.
-El cuadre: Tuberia EASTON, soldadures sense maquillatge, punteres i bieleta basculant-amortidor en planxa alumini tallada CNC, a mi en donaven sensació de solidesa i es veia tot molt correcte encara que fos un proto. M'agrada el detall de que tots els punts d'articulació son amb rodaments sellats ( si no m'equivoco) i amb coixinets estàndards de mercat (jo he patit i he pagat per uns coixinets per la meva Specialized que no es troben enlloc).
La sortida: Jo vaig gaudir molt ja que coincideix amb el m'agrada. Vàrem descobrir zones noves que ens permetran enllaçar amb les sortides habituals. Ni trauria ni posaria res.
En Llorenç: Una màquina, puja, baixa i porta el GPS "incorporat". ¡Gràcies una vegada més per la matinal! "

JR

" De primeres la màquina entra pels ulls. Té un aspecte lleuger però alhora sòlid i uns acabats sobris però de qualitat: d'aquests aspectes ja ha parlat la veu autoritzada que representa l'enginyer JR, per tant poca cosa més s'ha de dir. Els components tots de categoria, molt "pros": forquilla SID SL; tija, potència, manillar i direcció Ritchey WCS; transmissió i canvis XTR; manetes de canvi i fre XTR; selló SLR transam; amortidor SID bloquejable,... pures delicatessen, però sense esnobismes: fiabilitat contrastada.

L'adaptació a la bici em va resultar una mica complicada, doncs per a un biciclista més aviat poc habilidós com jo es van ajuntar massa factors en contra: el quadre era petit per mi i havia d'anar una mica encongit de cames; les manetes de canvi eren les flamants XTR integrades a les manetes de fre, com les de carretera i, per acabar, la primera part del recorregut era una mica complicada, amb un sender revirat i de forta pujada. Com ha dit el Jota, la qüestió de les noves manetes XTR és una mica absurda; el cas és que ningú dels que les vam provar les hi vam trobar la gràcia, especialment a l'hora de canviar plats (s'ha de fer exactament al revés del que estem acostumats i quan necessites un canvi instantani inconscientment et surt el moviment inadequat; resultat: et quedes penjat amb cara d'idiota a peu de rampa...).
En marxa la bici es mou amb facilitat, se "sent" lleugera en tota situació. Quan és necessari apretar el cul i pedalar amb força pràcticament no es nota que vas damunt una doble, ni tan sols és necessari bloquejar l'amortidor posterior. Rodant per pistes amb petites irregularitats la bici dibuixa el relleu amb una fidelitat genial i per carretera has de mirar enrera per recordar-te que vas sobre una doble: perfecte! Es veu que aquest miracle és el resultat de l'estudiada geometria del quadre: que si l'angle de direcció, que si la longitud del tub superior, la distància entre eixos... Ens ho va explicar perfectament el Llorenç, però un alumne una mica dispers com jo no us ho pot repetir sense arriscar-se a una pifiada que faci ressuscitar Euclides de la seva tomba, així que millor no ho intento. El que sí us asseguro és que funciona!

Quan les irregularitats són més importants i el ferm es complica de pujada... cap problema: et mantens assegut damunt el selló (sorprenentment còmode el SLR transam tot i el seu aspecte torturador), sel·leccciones els desenvolupament adient i et preocupes només d'anar fent. En aquest aspecte em va sorprendre el canvi de mentalitat que demana la doble: les inèrcies, cops de ronyó i aixecades explosives necessàries a la rígida són contraproduents en aquest cas. El que dèiem, comoditat per sobre de tot, anar fent.

Encara que d'aquestes no hi va haver gaires, les baixades ràpides es fan amb molta seguretat, la bici és molt estable i, tot i que porta un manillar de doble alçada permet una possició força estirada. Els problemes en aquestes situacions podrien venir per la banda dels frens; la combinació manetes fre-canvi XTR i leves Avid no em va semblar gaire eficaç, trobava a faltar tacte i potència a l'hora d'aturar la GR7.

A senders i trialeres la bici és una joguina, es pot fer qualsevol cosa amb comoditat, facilitat i seguretat. Fins i tot jo (força anti-trialeres) vaig gaudir a aquestes baixades més tècniques. La bici anava muntada amb uns cobertes IRC Mithos XC, d'1.95 darrera i 2.1 davant. Són les cobertes que porto jo des de fa 5 o 6 anys! Les trobo perfectes, roden bé, s'agafen bé, tenen una durada correcta,... però, ves per on, els companys que les van provar a la GR7 les van trobar horroroses. Com havíem comentat una estona abans amb el Llorenç de cobertes i sellons no es pot recomanar res a ningú; són... qüestions personals.

En definitiva, m'ha semblant una bici perfecta per a ús tot terreny, que és pel que està pensada. El quadre proporciona una excel·lent base per muntar-se una burra a la carta, adaptable als gustos, manies i possibilitats de cadascú. Esperem amb expectació l'aparició de la versió definitiva d'aquesta Campmajó a 100% BTT (Argentona)."

Xintu

Traçat del recorregut obtingut pel GPS

Perfil altimètric obtingut pel GPS

Track per l'OziExplorer

Descarrega el track de la sortida.

Fotos

Veure fotos