|
" La colla feia temps que tenia ganes de pedalar pel Parc Natural del Montseny i que millor fer que la sortida des d'Aiguafreda que té publicada el nostre company, Enrique Belmonte a la seva web. Per tant, amb aquest gran coneixedor dels paratges que anàvem a recórrer, no ens va costar gens decidir-nos i matinar una mica per quedar en aquesta població vallesana, on vam fixar el punt d'inici i final d'aquesta ruta circular per la vessant oest del Parc.
Comencem a rodar molt a prop de l'Ermita de Sant Salvador de l'Avencó d'estil romànic s.XII i a tocar de la Riera de l'Avencó dins del terme municipal d'Aiguafreda (404 m). Aquesta riera la creuem diverses vegades durant els primers compassos del recorregut quedant-nos finalment remuntant el seu marge dret per pista ampla i sense gaires complicacions tècniques; ideal per rodar i agafar una mica de fons. En la llarga pujada que ens espera, el desnivell és pràcticament constant (un 6,2 % de mitja), no hi ha canvis sobtats i per tant, es pot agafar un ritme de pedalada bastant uniforme, cosa que és d'agrair donat que són quasi 15 km. de pujada contínua !.
El paisatge és extraordinari des de tots els punts de vista, només cal donar una ullada a les fotos per comprovar-ho ..... llàstima que estava ennuvolat !. La densitat dels boscos, l'abundància de rieres i torrents que es desprenen de les Serres de l'Arca i de Picamena formant una espectacular vall i la tranquil·litat que s'hi respira són alguns dels motius per tornar-hi.
A mesura que augmentem en altura també s'incrementa el deteriorament de la pista, potser per estar exposada a factors meteorològics més extrems. Passat El Pujol (700 m), situat entre les Rieres de Picamena i El Burguès ja en la comarca d'Osona, la pista es torna molt més revirada i de fet això ens permet guanyar altura ràpidament envoltant La Verneda. Seguidament trobem el Collet de La Cerdanya (1211 m) des d'on podem observar La Plana de Vic i al fons, les muntanyes nevades de l'extrem oriental de la Serralada del Cadí.
Des d'aquest privilegiat mirador natural iniciem un moderat descens deixant a mà esquerra l'impresionant Fageda Seca situada en un barranc que s'escampa fins arribar al marge dret de la Riera de Picamena. La pista ens deixa just en el Collformic (1145 m) i a tocar de la carretera BV-5301 on aprofitem per fer un fastuós esmorzar ...... d'elevades calories, al Bar-Restaurant Collformic. Això sembla que ens va donar corda per continuar rodant àgilment en direcció cap al Collet de Terrús (1155 m). En aquest tram observem una panoràmica excel·lent de diversos turons a remarcar com ara: Matagalls (1697 m), Turó Gros (1546 m) i el més proper, el Puig Ventós (1243 m). Entre aquests dos últims cims fondeja l'enorme Riera de Collformic que s'endinsa en el Parc Natural.
En aquesta zona el perfil tampoc no és pla, es mou en unes cotes situades entre 1150 m. i 1250 m. aprox. per un estupenda pista que enllaça a l'alçada d'El Cafè amb el GR-5. El Cafè és un antic i enrunat hostal de pedra vermellosa des d'el qual tenim una magnífica panoràmica sobre el massís del Turó de l'Home-les Agudes (1706 m). Des d'aquí tenim pujada fins arribar al paratge de Pedres Blanques (1268 m), màxima cota de la sortida i on vam tenir que aturar-nos per reparar una punxada en la bici del Sergi. Seguint la pista principal arribem al Pla de La Calma, zona orogràfica caracteritzada per grans extensions de prats i on els ramats pasturen sense res ni ningú que els pugui destorbar .... un espai natural molt bucòlic !.
A l'alçada de la Casa Nova de Bellit, l'Enrique ens va mostrar un desviament a mà dreta que abandona el GR-5 per iniciar el descens pel Serrat del Bellit per unes plataformes de pedra llisa, que formen uns peculiars esglaons naturals molt divertits de saltar, fins arribar a una gran i isolada Masia en El Bellit (1065 m). La vegetació canvia a mesura que baixem d'altura, passant de pastures d'alta muntanya a rouredes, alzines sureres i pins en les cotes més baixes. El descens continua a tota castanya per pista ampla i a trams força pedregosa i revirada quedant-nos a mà esquerra la visible silueta del mític Turó de Tagamanent.
Prosseguim el descens, que en total suma uns 10 km., creuant unes canteres situades entre la Serra de Fondrats al vessant nord i la Serra Madrona al sud per on s'endinsa la Riera de la Llobina que té uns quants saltants d'aigua dignes de contemplar abans de desembocar a la Riera de l'Avencó tot just a l'entrada d'Aiguafreda. Després de creuar un pont per superar aquesta última riera finalitzem aquesta espectacular travessa per la vessant oest del Parc Natural del Montseny magistralment guiada per l'Enrique Belmonte .... que a més estrenava bici !.
I per tancat com una menció a tots els que vam fer la sortida; Ramon, Ferran, Miguel Angel, Sergi, JR, Xintu, Enrique i jo mateix."
Chus
|
|
